dissabte, 28 de març de 2009

Nugae

A classe de llatí, a la universitat, hem traduït alguns poemes de Catul, com cada any des de ja en fa molts. He tornat a explicar el significat del mot "nugae", amb el qual Catul anomena el seu recull de poemes: foteses, no-res, bagatel·les, diuen els diccionaris. L'he acabat identificant amb foteses. El 27 de març de 1986, en aquella meva secció "El fil d'Ariadna" del diari El Punt, l'article portava aquest títol "De somnis i altres foteses". L'article de l'altra meva secció "Notes al marge", de finals de març de 1988 es titulava "Sentits i sentiments".  I la nota al marge del 28 de març, que incloïa l'article, també parlava de somnis. Deu ser que a l'inici de la primavera és més fàcil somniar? Em cito aquest paràgraf de fa 23 anys:  "Diuen que tots somniem i que, si més no, ho fem sempre que dormim, però que quan ens despertem la major part de les ocasions no recordem allò que hem somniat. També diuen que somniar és bo, però sembla que hi ha èpoques de l'any que són favorables als malsons; això, almenys, es desprèn d'un passatge de l'historiador llatí Suetoni, en el qual ens explica que l'emperador August 'durant la primavera tenia una munió de malsons esgarrifosos, fútils i quimèrics, però durant la resta de l'any els tenia més espaiats i menys fútils'."

diumenge, 15 de març de 2009

Innocents

Aquest divendres i dissabte 13 i 14 de març, hem commemorat els 10 anys de la mort de l'escriptora Maria Àngels Anglada a Barcelona, en el marc de les III Jornades de Clàssiques organitzades pel Col·legi de Doctors i Llicenciats. Ho hem fet amb un homenatge doble, primer una taula rodona amb la presència i les paraules de Dolors Condom, Sam Abrams, Carles Miralles i jo mateixa, després una lectura de textos d'Anglada per part de professors i estudiants de secundària. Anglada va deixar la seva veu a tots aquells que han patit i pateixen opressió, als jueus d'Auschwitz, als infants del Vietnam, als armenis, als bosnians, a tots els perseguits injustament.

El vent
Aquesta nit escolto el vent
on xiula el crit de tots els homes
que ja han mudat la pell d'infant
i ara no poden riure en somnis.

Quin fred -em dic- quan sento el Temps
apilar anuncis de flors tendres,
cremar en focs tebis de tardor
un parpalleig de primavera.

De Columnes d'hores