tag:blogger.com,1999:blog-5057252057025343882.post2685770740478527876..comments2023-08-29T17:00:46.408+02:00Comments on Bloc de Mariàngela Vilallonga: No tots els homes són secretarisUnknownnoreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-5057252057025343882.post-81349046397559767322012-04-18T00:22:10.126+02:002012-04-18T00:22:10.126+02:00A mi se'm va regalar una Pluma 22 de la casa O...A mi se'm va regalar una Pluma 22 de la casa Olivetti i he estat dona d'oficines. Només gent ignorant, ancorada en vells temps es pensa, que si ets dona, solament pots fer de de secretària. Homes que treballen amb tu són capaços de presumir dient a algú, en veu baixa, que ets la seva secretària.<br />Com a Teresa Costa-Gramunt, treballar d'escrivent em va servir, en el meu cas, per comprar coses que, realment, m'il·lusionaven.<br />Ningú em va proposar mai tocar el piano i millor perquè no hauria estat mai ni una passable pianista.<br />C'est la vie, Mariàngela.<br />I petons!GLÒRIAhttps://www.blogger.com/profile/13174578209953454819noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5057252057025343882.post-61673008556251203982012-04-17T18:25:21.217+02:002012-04-17T18:25:21.217+02:00Moi je souris aux petits bonheurs
Je souris, c'...Moi je souris aux petits bonheurs<br />Je souris, c'est bien mieux comme ça<br />C'est bien mieux comme ça.<br /><br />http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=g4wqNmcTmdc#!<br /><br />Un parell d'anys es tot el que vaig aguantar estudiant piano. I això que Montserrat, la professora, era un encant.Ignasihttps://www.blogger.com/profile/14793251143806928031noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5057252057025343882.post-32986161867282014742012-04-17T16:35:12.150+02:002012-04-17T16:35:12.150+02:00Per no fer 'revolució', com es deia alesho...Per no fer 'revolució', com es deia aleshores de l'actitud contestatària de les nenes de l'època, jo en vaig estudiar, de mecanografia... Em va servir per trobar feina en un despatx, la qual cosa em va donar llibertat per triar el que volia fer: estudiar art! Ho feia a la tarda, però, després de sortir de la feina. Aleshores molts joves treballàvem i estudiàvem... Era un sacrifici, però ha valgut la pena!Teresa Costa-Gramunthttps://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com