tag:blogger.com,1999:blog-5057252057025343882.post978714860342822277..comments2023-08-29T17:00:46.408+02:00Comments on Bloc de Mariàngela Vilallonga: Vespre al trenUnknownnoreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-5057252057025343882.post-44162564658170454372010-11-25T11:27:32.085+01:002010-11-25T11:27:32.085+01:00M'agrada molt la teva comparació amb el viatge...M'agrada molt la teva comparació amb el viatge de la vida, Teresa!<br /><br />Potser podries fer tot un bloc dedicat als teus viatges en tren, Manel, quantes experiències interessants que hi has viscut! S'emporten somnis els tren, sobretot quan hi acompanyes algú que se'n va...<br /><br />Les teves vivències amb els trens vénen de lluny, Glòria, i són intenses i vives. Ah, les dolces arribades amb gent que t'espera a l'estació! <br /><br />Una abraçada a tots tres, amics!Mariàngela Vilallongahttps://www.blogger.com/profile/02452040256502129586noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5057252057025343882.post-79303674904145839182010-11-24T14:24:16.686+01:002010-11-24T14:24:16.686+01:00Els trens formen part de la meva vida. Quan era pe...Els trens formen part de la meva vida. Quan era petita els sentia passar des del llit. De gran els he utilitzat molt i, si he pogut seure per mirar el paisatge, m'he sentit afortunada. En els trens hi he conegut persones,hi he escoltat música, hi he llegit i durant anys, al final del trajecte que més cops he fet, m'hi esperaven, contents, els meus pares. <br />Has parlat del tren, dels tren i, pel que són i signifiquen, te'n dono les gràcies, Mariàngela.GLÒRIAhttps://www.blogger.com/profile/13174578209953454819noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5057252057025343882.post-85571987653834474562010-11-24T13:25:08.860+01:002010-11-24T13:25:08.860+01:00Els trens són la meva dèria. De petit, el meu par...Els trens són la meva dèria. De petit, el meu pare em portava a l'estació de Girona a dir "adéu" als trens, a Olot no teníem estació, ja ens l'havien manllevada. I de gran, he tingut la sort de viatjar en tren en recorreguts meravellosos: El Tren de la Mort (Andes), el Transalpí (Nova Zelanda), OntarioTrack, AVE a Espanya.... però els més bonics, íntims i cansats, els de la Xina. Vaig tenir la sort de pujar damunt del "Gall de Ferro", un tren que durant 6 dies et portava de ciutat en ciutat pel desert del Gobi, permetent-me conèixer la vida més íntima dels xinesos, amb qui havia de compartir camarots de 8 persones: el pijama per anar a dormir, el joc de cartes, el Mah Jong, la cervesa, els fideus xinesos cuinats a casa i cuinats en un fogonet de carbó al mig del camarot, el fum -molt de fum- de cigarretes, la calor... massa calor! i els crits dels xinesos, aixordadors!<br /><br />Sempre he pensat que els trens s'emporten molts somnis, més que el mar....Manu & Rositahttps://www.blogger.com/profile/11097725294977702866noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5057252057025343882.post-25287995500927047842010-11-24T10:32:22.187+01:002010-11-24T10:32:22.187+01:00Com s'assembla un viatge en tren al viatge de ...Com s'assembla un viatge en tren al viatge de la vida: anem en un mateix vehicle, alguns viatgers ens coneixem, altres no els coneixerem mai. El destí: el mateix, un moment o altre: casa nostra, imatge de l'univers (hi ha qui diu ja plurivers...)Teresa Costa-Gramunthttps://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com