Bon Nadal, amics

Quan l'entrevistadora va demanar a Cebrià M. Pifarré, monjo de Montserrat estudiós dels pares de l'església, que resumís la doctrina de sant Agustí, va respondre: In necessariis, unitas; in dubiis, libertas; in omnibus, caritas. És a dir, en les coses necessàries, unitat; en els dubtes, llibertat; en tot, amor. No sé si havia llegit Agustí, Ruth, nascuda Gutzwiller, quan em va cridar en anar-me'n ja de la seva habitació de l'hospital, pocs dies abans de morir l'estiu del 2007, per a dir-me: "Mariàngela, toujours l'amour dans le coeur!". Potser ho recordo avui, perquè és Nadal.

Amics, l'amor sempre en el cor. Bon Nadal!

Bon Nadal i feliç Any 2010!

Incipe, parve puer, risu cognoscere matrem:

matri longa decem tulerunt fastidia menses.

Virgili, Bucòlica IV, 60-61

Sandro Botticelli, Verge del llibre, 1480-81

Des de l’hospital

Urgències, matí de dilluns, sala d’espera. Miro per la finestra per veure el món exterior, la natura, la vida. Miro la finestra de la televisió, un programa matinal, la vida. Però no puc deixar de sentir els plors d’una dona jove. No deu haver patit encara gaire, a la vida. Li he vist el rostre, no és tan jove, té un sentiment i un plor indeturables. Potser no ha perdut res ni ningú, encara. Potser ha perdut tant que ja no ho pot resistir. Un tros de cel, com de Magritte, em distreu, i els noms dels familiars dels malalts pels altaveus.

Al costat meu tinc la família d’en Pere Rodeja, de can Geli. Els acaben de dir que a en Pere li ha rebentat una artèria del cap. Són tres dies crítics. Si els supera, tot anirà bé. Esperança, temor, records.

Quart pis, matí de dimecres, una habitació amb vistes a Montjuïc, al Ter. I a una lluna immensa, de nit. En Pere va morir ahir a la nit, a la claror d’aquella lluna plena. En Pere deixa bons records, bons sentiments. Ha anat a fer companyia a la Irene, la filla gran que tenia nom de pau.

Tarda de dimecres, vestíbul de l’hospital. La dona no tan jove parla animadament amb un noi jove a qui sembla que li acaben de donar les recomanacions que ha de seguir, ara que ja surt de l’hospital. Ella somriu.

De cop, tot pot canviar.