La boira i la Callas

Havia vist de copdescuit l’aurora rosada que decorava les torres d’Hostalric. Llegia el diari amb fruïció. Al seient del costat un noi maldava per fer-me escoltar una música fregida que sortia dels seus auriculars. Començava a molestar-me. Havia acabat el diari i, a la finestra, ja no hi havia horitzó, la boira espessa ho cobria tot. El tren ralentia. Em vaig posar jo també els auriculars. La Vanoni anava preguntant “Che cosa c’é” i la Callas responia “Je ne suis que faiblesse”. El món lliscava gris i el viatge esdevingué lluminós. Com a la fotografia que il·lustra el post, feta des del tren, de tornada cap a Girona, un dimarts assolellat de gener.

A l’òpera

The Age of Innocence de Martin Scorsese comença amb l’ària de Margherite del Faust de Gounod. Senso de Luchino Visconti comença amb el duet de Manrico i Leonora d’Il trovatore de Verdi.

L’acció de la pel·lícula de Scorsese transcorre a la Metropolitan Opera de New York l’any 1870, la de Visconti al teatre la Fenice de Venècia l’any 1866. 

La meva pel·lícula hauria de començar amb Puccini, o amb l’ària de Cavaradossi de Tosca a la New York City Opera, o amb l’ària de Calaf de Turandot a la Metropolitan Opera de New York, nel mezzo del cammin di nostra vita.

A la fotografia, l’edifici de la Metropolitan Opera de nit, ben il·luminat com m’agrada més, un dia de representació. A un costat i a l’altre, a l’interior, es poden distingir els murals de Chagall. La vaig fer a primers de gener de l’any 2008.

Match Point

Ahir a la nit vaig tornar a veure Match Point, el film de Woody Allen. Sabia que la primera vegada que havia vist la pel·lícula era en un avió, però no recordava cap on viatjava. Vaig fer una cerca entre els meus papers: va ser el 20 de maig de 2006, en el vol (memorable vol!) de China Airlines entre Frankfurt i Taipei.

Tenia algunes anotacions sobre el film, per exemple que em van entusiasmar les àries d’òperes de la pel·lícula, encara que no n’hi hagués cap de Puccini. I havia anotat també la frase de Sòfocles que el protagonista diu quasi al final del film, més o menys això “no néixer és a vegades una gran sort”.

Reflexionar sobre l’atzar i sobre l’oportunitat de ser en el lloc oportú en el moment oportú o en el lloc equivocat en el moment equivocat no sé si és la millor companyia per un viatge en avió. Sigui com sigui, vaig contemplar fins al final aquella tragèdia moderna.

I ahir vaig passar de la pel·lícula a recordar aquell viatge. Qualsevol cosa serveix per despertar la memòria, encara que de vegades no podem controlar-la del tot: em pensava que l’escena final era una altra.

Un altre dia parlaré de Taiwan, ara que he trobat els papers de la memòria. A la fotografia, el cel de núvols sobre Taiwan des de l’avió, encara que sigui el de la ruta Hualien-Taipei, em sembla.

Wagneriana

Capvespre de dilluns, 21 de juny, pati del restaurant Enoteca Gastaldi a la plaça de Sant Pere de Girona: presentació en societat de la Societat Wagneriana de Girona. Vetllada deliciosa. Bona música i bons intèrprets. La “Liebestod”, de Tristan und Isolde, sonava dolcíssima a les mans del pianista Claudio Suzin. I la soprano Carmen Rodríguez Arceiz va brodar l’ària de Tannhäuser, “Dich teure Halle”.

Sembla ser que l’escriptor Prudenci Bertrana va ser un entusiasta wagnerià. A l’article “Wagner a Girona” que va publicar a la Revista Lletres, per saludar la primera estrena wagneriana a Girona, l’òpera Lohengrin, l’any 1907, hi deia: “L’esperit reformador del mestre alemany no’ns espantava pas a nosaltres, car fou també un enemic acèrrim dels francesos y ja es sabut que aquí els tals veins hi malmenaren moltes coses: erem amb ell, per lo tant, companys d’agravi.”

Amb tot, no crec pas que Bertrana hagués refusat l’exquisit champagne Veuve Doussot amb el qual ens va obsequiar la junta fundacional wagneriana, dilluns. Ad multos annos, amici!

Feia només tres anys que havia mort el compositor quan, l’any 1886 a Llagostera, van construir una font amb el personatge-màscara de la fotografia, que em sembla sortit d’una òpera de Wagner. No sé pas dir el perquè.