“Quan eren ja al darrer plat, heus aquí que tothom començà a sentir els crits desesperats de la jove encalçada; i meravellant-se’n tots molt i preguntant què devia ésser, sense que ningú s’ho expliqués, es posaren drets i, mirant què passava, veieren la malaurada donzella, el cavaller i els gossos, i al cap d’un moment es trobaren allí entre ells. Tot de crits s’alçaren contra els cans i el cavaller, i molts s’avançaren per ajudar la donzella, però el cavaller, parlant-los com ho havia fet amb Nastagio, no solament els féu recular, ans els esglaià a tots i els omplí de gran meravella.”
En record de Francesc Vallverdú, mort l’any 2014, que cada any llegia un fragment del Decameró de Boccaccio, obra que havia traduït i publicat l’any 1984, en la celebració del Dia Internacional de la Traducció a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.
La il·lustració del post d’avui correspon a un dels quadres que Botticelli va pintar l’any 1483, seguint la narració de Boccaccio.
Entrades
