L’obelisc de Central Park

En vaig parlar en un altre post de l’obelisc de Cleòpatra de Central Park. Ahir vaig veure que era notícia al diari, perquè el secretari general del Consell Superior d’Antiguitats egipci ha escrit una carta a l’alcalde de New York. L’alerta del mal estat del monument i li adverteix que, si la ciutat no és capaç de tenir-ne bona cura, reclamarà la seva devolució a Egipte. 

De fet, no se’l mira gaire ningú l’obelisc de Central Park. Sempre l’he pogut retratar de tots cantons, sense interferències humanes, perquè el contemplàvem nosaltres sols. Sembla que l’obelisc encara està sorprès de l’arbratge que l’envolta, acostumat com estava als palmerars d’Heliòpolis. El van erigir darrere del Metropolitan Museum, el 22 de febrer de 1881, gràcies a la generositat del mecenes William H. Vanderbilt. 

A la fotografia, que vaig fer l’agost de 2009, es pot veure l’obelisc i l’edifici de vidre que forma part del Met, que conté justament el temple egipci de Dendur. Vaig escapçar la punta de l’obelisc. Per això il·lustro el post amb una segona fotografia de l’obelisc, com una fletxa que emergeix de la verdor del parc, des del Roof Garden del Met. 

Obeliscs

Les dues fotografies protagonistes del post d’avui provenen de llocs i de temps diversos. Una la vaig fer a Florència, l’altra la vaig fer a New York. Una la vaig fer el mes de juny de l’any 2007, l’altra el mes d’agost de l’any 2009. Tenen alguns trets en comú. Per exemple que el subjecte fotografiat en tots dos casos és un obelisc. Però el que em va interessar, també en tots dos casos, va ser l’animal que sosté, fictíciament, és clar, l’obelisc. En el cas de l’obelisc florentí són quatre tortugues, en el cas de l’obelisc newyorker són quatre crancs o llagostes, no ho sabria dir ben bé, perquè només vaig veure les bones pinces de l’animal. L’obelisc de Florència es troba a la plaça de Santa Maria Novella, davant de l’església. L’obelisc de New York està situat a Central Park, just darrere del Metropolitan Museum. El de Florència va ser fet l’any 1570, el de New York ve d’Egipte i va ser erigit l’any 1600, però abans de Crist.

Un colom descarat s’entreté a fregar-se les plomes damunt del cap sofert d’una tortuga italiana.

Estampes romanes (III)

El britànic lord Elgin, ambaixador davant l’imperi otomà, va comprar els marbres del fris del Partenó de l’Acròpolis d’Atenes a les autoritats turques entre 1801 i 1803, i al cap de pocs anys els va vendre al British Museum, on encara es poden contemplar. L’escultor nordamericà George Gray Bernard, dels seus viatges per Europa després de la Primera Gran Guerra, es va emportar (comprant-los també) diversos claustres romànics, entre ells el de Sant Miquel de Cuixà que s’exhibeix a The Cloisters, al nord de Manhattan, gràcies al mecenatge de John D. Rockefeller. Col·leccionistes àvids.

Res a envejar als emperadors romans que dels seus viatges de conquesta, per Egipte per exemple, s’emportaren els obeliscs que ornen la ciutat de Roma, a tantes places i placetes. Com l’altíssim de San Giovanni in Laterano o el que reposa sobre l’elefantet de Bernini a la piazza de Santa Maria sopra Minerva. Als emperadors no els calia comprar-los els “souvenirs” de viatge.