“Una jove dama, el rostre alçat damunt un coll ben dret i tombat ingènuament cap endavant que sosté davant el seu vestit de randes escotat un petit mico caputxí d’ulls clars que a sota, al marge inferior del retrat, té el mateix esguard fervent que ella a dalt, però un poc més indiferent. Amb la seva petita mà pèrfida i negra aferra la d’ella i, tot estirant d’un dels seus esvelts dits, atreu la mà tendra i distreta vers el quadre. Això és tan ple d’una època que val per a totes. I és pintat amb encant i lleugeresa, però pintat de debò. En el quadre apareixen, a més, un mantell blau i una tija de violer d’un lila esblanqueït, que estranyament fa de joiell. I davant el blau m’adono que és aquell peculiar blau del segle XVIII...”
Ho escrivia Rainer Maria Rilke a la seva esposa Clara en una carta del dia 8 d’octubre de 1907, després d’haver visitat el Museu del Louvre, a París, i d’haver contemplat aquest quadre de Rosalba Carriera, pintat l’any 1721. La traducció al català és de Judith Vilar i Joan Parra.
Entrades
