L’onze de maig va fer 170 anys del naixement de Josep Pin i Soler, a Tarragona. Tres connexions em porten a parlar d’ell en aquest bloc, avui. La connexió més recent és l’aparició del Diccionari biogràfic de l’Acadèmia de Bones Lletres, que un gran amic acadèmic m’ha fet arribar. Pin i Soler va ingressar a l’Acadèmia l’any 1914. La connexió més antiga és la traducció que tinc entre mans de l’obra Philobiblon, de Richard de Bury. Pin i Soler en va fer l’única traducció catalana, fins avui, l’any 1916. I aquesta traducció em porta a la tercera connexió. Rellegia novament el “Breu comentari sobre l’autor y’l llibre”, amb el qual Pin i Soler encapçala la seva traducció i em trobo amb aquesta nota per informar al lector que va acabar-la “plàcidament asseguts al peu de la nostra montanya santa de Montserrat, sub tegmine platani, a les Thermes de la Puda, la primera quinzena de Septembre de la trágica anyada de 1915.” Una obra més escrita en un balneari per afegir a la geografia literària balneària que estudiàvem en el curs d’estiu de la setmana passada.
De fet, però, la meva intenció era recordar que Pin i Soler va traduir també aquestes altres obres llatines cabdals en la història de la literatura universal: Elogi de la Follia (1910), Col·loquis familiars (1911) i Llibre de civilitat pueril (1912) d’Erasme de Rotterdam; Utopia (1912), de Thomas More, i els Diàlegs (1915) de Joan Lluís Vives. I gairebé ningú no se’n recorda.
Entrades
