Cíbele

Notícia del diari: “Les càmeres de seguretat de l’interior del Monestir de Ripoll van captar, fa un parell de setmanes, una parella de visitants que es va posar a practicar sexe a dins de la capella de Sant Eudald, situada en un dels laterals del temple.”

Jo de la parella no les tindria totes. No fos cas que els passés el mateix que a Hipòmenes i Atalanta. Com que van fer l’amor dins un temple de la deessa Cíbele, van ser convertits en lleons i condemnats per sempre més a menar el carro de la deessa.

A la fotografia, de la sèrie maig romà 2010, la basílica Santa Maria sopra Minerva darrere un llessamí.

Aparadors romans

Sagrat i profà. Pagà i cristià. Als aparadors de Piazza della Minerva.

Roma, 31 de maig de 2010.

Estampes romanes (III)

El britànic lord Elgin, ambaixador davant l’imperi otomà, va comprar els marbres del fris del Partenó de l’Acròpolis d’Atenes a les autoritats turques entre 1801 i 1803, i al cap de pocs anys els va vendre al British Museum, on encara es poden contemplar. L’escultor nordamericà George Gray Bernard, dels seus viatges per Europa després de la Primera Gran Guerra, es va emportar (comprant-los també) diversos claustres romànics, entre ells el de Sant Miquel de Cuixà que s’exhibeix a The Cloisters, al nord de Manhattan, gràcies al mecenatge de John D. Rockefeller. Col·leccionistes àvids.

Res a envejar als emperadors romans que dels seus viatges de conquesta, per Egipte per exemple, s’emportaren els obeliscs que ornen la ciutat de Roma, a tantes places i placetes. Com l’altíssim de San Giovanni in Laterano o el que reposa sobre l’elefantet de Bernini a la piazza de Santa Maria sopra Minerva. Als emperadors no els calia comprar-los els “souvenirs” de viatge.