dijous, 26 de maig del 2016

De sants i aniversaris

Tinc una amiga que és de sants i una altra que és d’aniversaris. A l’una li agrada felicitar-me pel sant i a l’altra per l’aniversari. Els aniversaris pertanyen a l’esfera privada de les persones, els sants a l’esfera pública, encara. 

A l’antiga Roma es celebrava la data de fundació de la ciutat, és a dir l’aniversari. Hi ha ciutats de països iberoamericans que també celebren la data de la seva fundació, però sovint coincideix amb la festa d’un sant patró. I és que es posava la ciutat sota l’advocació del sant del dia que els espanyols la fundaven. Això també ha passat amb les persones. Vaig conèixer una família que tenia setze fills i cada fill portava el nom del sant del dia que va néixer. 

El facebook és d’aniversaris, de manera que tots aquells que en formem part ens fem un tip de felicitar aniversaris cada dia i rebem una allau de felicitacions el dia del nostre aniversari. I que no ens fa feliços compartir la joia de celebrar el dia que vam néixer, any rere any? És clar que el nom ens confereix identitat, però què és més important el nom o el dia que vam néixer? Ets de sant o d’aniversari, lector amic? 

Jo, de sant i d’aniversari, apa. No fos cas que em perdés els petons i les paraules dolces d’aquells que em feliciten també pel sant, que compartia amb la meva mare i amb la meva àvia. Però “It’s evident / the art of losing’s not too hard to master / though it may look like (Write it!) like disaster.”

La citació del final del post és d’un poema preciós d’Elizabeth Bishop i la fotografia, que he fet aquest migdia, mostra uns maduixots amanits que ja s’han perdut en la finitud de lésser.

dimarts, 17 de maig del 2016

Cató, Fages i Brunet a Castelló d'Empúries

“He volgut veure si era cert
que aquesta Costa Brava
era més bella que l’indret
que en solen dir la Costa Blava.”

Això és el que Carles Fages de Climent diu que el cònsol romà Cató va dir, quan li van preguntar quin motiu l’havia portat a Empúries l’any 197 aC. Si en voleu saber més, llegiu Empòrion, la de les tres muralles o veniu a Castelló d'Empúries, divendres a les 19 hores. Hi tractarem sobre El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries i de la presència dels romans a Empòrion, la de les tres muralles

O, de com Carles Fages de Climent agafa la penyora de Manuel Brunet i assaja de tractar, també humorísticament, la presència de grecs, romans i indigetes a terres empordaneses.

Il·lustro el post amb una fotografia que vaig fer a Colera, a la sortida del sol del dia 31 de març de 2015.

dissabte, 14 de maig del 2016

Coses de la vida de Marina Tsvietàieva

Admirava Rilke i no el va arribar a conèixer, però les cartes que es van intercanviar l’estiu de 1926 mostren un profund i llarg reconeixement interior. Marina Tsvietàieva va tenir sort del fil d’Ariadna de la seva filla que va recollir, preservar i difondre la seva obra. El 3 d’abril de 1926, Boris Pasternak, l’altre amic de l’ànima, li va enviar un qüestionari amb l’objectiu d’elaborar la seva biografia per a un diccionari bibliogràfic d’escriptors. La poeta va acabar amb aquests paràgrafs:

“Les coses que més estimo en el món: la música, la natura, la poesia, la solitud.
Absoluta indiferència per l’opinió pública, pel teatre, per les arts plàstiques i visuals. El meu sentiment de propietat es limita als meus fills i als meus quaderns de treball.
Si tingués escut, hi posaria Ne daigne.
La vida és una estació per a mi, aviat marxaré; a quin lloc, no penso pas dir-ho.”

Il·lustro aquest post amb una imatge de la poeta a París l’any 1925, de Pyotr Shumov.