Grec i llatí

Poques vegades (mai?) el grec i el llatí ocupen portades de diari. 

Aquesta és la portada d’avui d’un diari francès. No m’he pogut estar de reproduir-la al bloc.

Potser hauríem anat més bé si haguéssim continuat estudiant grec i llatí! 

El tresor de Romilly

L’any 1998, Jacqueline de Romilly va publicar una peça preciosa El tresor dels sabers oblidats, que l’any següent es va poder llegir en català. Ja el títol és una petita meravella. La professora de grec, que acaba de morir als 97 anys d’edat, havia decidit d’explicar la seva apassionada vocació docent en aquesta obra. Començava així: “Aviat farà un any que vaig perdre la vista quasi del tot.” Aquest fet i tot el seu món interior “redescobert” la van portar a escriure el llibre, perquè era “com si s’hagués corregut una cortina per mostrar tota una activitat subterrània -fins aleshores amagada- amb un bon nombre d’engranatges insospitats i de cop i volta perceptibles.” Tinc el llibre ple de frases subratllades, amb les quals em sento completament identificada. N’extrec aquesta: “La més bella de les paradoxes de l’oblit és, doncs, que aquest és com una reserva de la memòria; i la veritable activitat de l’esperit consisteix en el diàleg permanent que s’estableix entre records conservats i records oblidats. Els uns vénen a l’ajuda dels altres i, aplegats, vénen a la nostra ajuda tot al llarg de la nostra vida.”

N’he parlat moltíssimes vegades als meus estudiants d’aquest tresor dels sabers oblidats que Jacqueline de Romilly ens va llegar, i avui ho tornaré a fer, en homenatge a l’hel·lenista que hi veia tan clar des de la memòria literària, tot i la seva ceguesa. Perquè, a les classes, alumnes i professors amunteguem un tresor que “a poc a poc, ens fa el que som.” Roman dins nostre, tota la vida, encara que el creiem oblidat. 

Vaig fer la fotografia a Roma, el passat 9 de desembre.

Una mica de glamour

Em deia un amic meu, professor de la Universitat de Barcelona, que hi ha qui considera que l’anglicisme glamour prové del grec gramma, que significa lletra, d’on ve gramàtica, per exemple. Qui sabia de lletra -escriure i llegir- en els orígens més remots de la humanitat, era considerat una mena de mag, una persona que fascinava. Una persona amb glamour té també el poder de captivar, d’atraure.

Vestits de deessa grega i sandàlies de gladiador romà: vet aquí com el món grecollatí es fa present, també a la moda, als carrers i a les revistes, al glamour del segle XXI.

El món global deu ser això, un gran revival, un gran poti-poti.

La deessa maniquí grega que il·lustra el text la vaig fotografiar en un aparador de Madison Avenue, el carrer més ple de glamour de Manhattan, el mes de setembre de l’any 2009.

Blocs i xarxes

Facebook per a ús personal o per a us professional? Blocs per a donar informacions o per a fer sortir el cuc d’escriure sense haver de passar pels diaris i revistes de paper? Immediatesa versus pòsit? 

El gremi dels professors de grec i llatí s’ha bolcat a la xarxa, des dels instituts d’ensenyament secundari especialment, per mantenir viva una comunicació estreta amb els seus estudiants, que responen amb entusiasme. Hi ha una quantitat infinita de blocs de gran qualitat que acosten el món clàssic als estudiants, que mostren la pervivència dels clàssics a la literatura, a les arts, a la cultura en general, però també a la vida quotidiana dels nostres dies, que ajuden a aprendre grec i llatí. Un exemple: el grup Chiron agrupa 242 blogs de tot l’estat.  

Tot el que serveix per a fer arribar la informació al màxim de gent possible, deu ser bo. És així que va aparèixer la impremta al segle XV, d’aquella dèria per la paideia dels humanistes que pretenien canviar el món a partir de l’educació, del renaixement del món clàssic. La democratització de la cultura és per principi bona. Els blocs i les xarxes hi ajuden.