Escriu Petrarca al seu amic Giovanni dell’Incisa, l’any 1346, en una carta que he traduït del llatí: “Em posseeix una passió insaciable, que fins avui ni he pogut, ni he volgut frenar, ben cert: em faig il·lusions que el desig de coses honestes no és deshonest. Vols saber quina mena de malaltia és? No puc saciar-me de llibres. I potser ja en tinc més dels que necessito. Però com amb les altres coses, també amb els llibres passa això: l’èxit de la cerca és un estímul de l’avarícia. És més, hi ha alguna cosa especial en els llibres: l’or, l’argent, les pedres precioses, els vestits de porpra, els palaus de marbre, els camps cultivats, els quadres, els cavalls ben guarnits i totes les altres coses d’aquest estil donen un plaer mut i superficial; els llibres plauen fins al moll de l’os, parlen, aconsellen i s’uneixen a nosaltres amb una viva i penetrant familiaritat, i no només cadascun dels llibres penetra en els seus lectors, sinó que a més els suggereix el nom d’altres i l’altre porta el desig d’un altre...”
Vaig fotografiar els noms d’autors grecs i llatins, incisos a la façana de l’edifici de la biblioteca de la Columbia University, l’any 2009.
Entrades
