Vet aquí un seminari envoltat d’arbres immensos, de tota classe d’espècies, de fulla perenne i de fulla caduca, d’aquella que torna ocre i vermella la tardor del nordest dels USA. Un parc esponerós, no és en va que hi plou molt a New York. Paisatge grandiós, com tots els paisatges d’aquesta terra vella, d’aquest país nou.
En el parc hi ha camins de cotxes i camins de vianants, per arribar amb pressa, per passejar amb recolliment. Enfilem el camí lentament i descobrim davant de cada arbre una placa, una landmark de bronze inscrita, sense registre, no pertany a cap dels tipus de landmarks que fins ara he fotografiat a New York. No són tampoc les plaques que ocasionalment
trobem als parcs i que identifiquen el tipus d’arbre, no. Porten una data, dia, mes, any, i un nom, amb títols, de l’home que va plantar aquell arbre. El seminari és allà des de 1891, però la majoria dels arbres van ser plantats entre els anys quaranta i cinquanta del segle XX. Com a mostra aquestes dues plaques, d’un cardenal de la Xina de l’any 1952 i d’un arquebisbe de Westminster de l’any 1946. Em sap greu que no vaig veure la del Papa Pau VI, de quan era cardenal.
Entrades
