Estelrich, els clàssics i els homes d'acció

A la posta de sol del 31 de juliol de l’any 1927 es va celebrar l’anomenat Ungiment de l’Arc de Berà, qualificat com una Festa popular d’una alta valor clàssica, davant del monument romà. La ballarina Àurea de Sarrà va interpretar la seva Demèter i Joan Estelrich va parlar de “La influència dels clàssics damunt els homes d’acció”. Ho va fer amb aquestes paraules: 

“Ciutadans.

El temps no permet discursos. Procuraré ésser breu, breu com un glavi romà.

Fa prop de divuit segles que aquest arc contempla, estàtic, el pas de les generacions. Mola elegant i grandiosa, de majestat fascinant sobre aquesta ampla marina, és un triomf, una esplèndida victòria sobre la massa.

Mentre els homes sentiran la Humanitat i els ulls no es desavesaran de la grandesa estètica, vindran les gents a admirar-te. En aquesta tarda lluminosa i daurada, ínclita hora vespral sobre la pedra gloriosament impertorbable, venim nosaltres a rebre la teva unció eterna, sota la seva ombra augusta, d’una eloqüència sense mots ni fites. En aquesta hora que l’Arc abandona la seva austeritat republicana del ple dia, per a vestir-se, imperial i sumptuós, amb l’or i la púrpura del capvespre, nosaltres hem vingut, per uns instants, a submergir la nostra ànima en l’ànima sempre vivent del gran poble antic que ens el deixà com un vestigi perdurable indestructible. Ell simbolitza per a nosaltres la realitat, insigne i fecunda de la idea llatina.

Sens dubte, els organitzadors d’aquesta festa, han tingut present, en convidar-nos, la nostra significació com a defensors de l’educació clàssica i de la tradició grecollatina. Per això venim i podem dir com l’eminent Coolidge, campió de la cultura clàssica: Venim avui aquí a defensar algunes de les grans realitats de la vida. Venim per a continuar assegurant el progrés en l’esdevenidor, fent que s’estengui més la coneixença del progrés en el passat. Venim per a proclamar la nostra fidelitat a l’ideal que ha plasmat la civilització predominant en el món. Venim perquè creiem que el pensament és el rector de les coses. Venim perquè comprenem que l’única via cap a la llibertat passa per la coneixença de la veritat. La nostra cultura liberal ens ve de Grècia i Roma. L’educació s’hi fonamenta.”

Ho vaig explicar en aquest treball: “Àurea de Sarrà: una demèter catalana a la Grècia de 1926”, Assaig de Teatre, 66-67 (2008), pàgines 30-61.

Clàssics d'estiu?

Obro La Vanguardia d'avui. Antoni Puigverd, a la seva columna diària d'aquest agost, glossa i posa al dia la història de la deessa Venus, a "Venus veranea en soledad". A la pàgina del costat, l'article de Xavier Bru de Sala invita a llegir les Qüestions naturals de Sèneca a "El diluvio según Sèneca". I a La Vanguardia Girona, "El mirador" de Joaquim Giol s'atura en la història del poeta llatí Ovidi, al seu article "Exilis".

Lectures d'estiu dels nostres articulistes? Recurs als clàssics per manca de notícies? Sigui quina sigui l'estació de l'any, benvinguts els clàssics.

Dolors Condom

Aquest vespre la professora Dolors Condom ha rebut el premi individual “Mestres 68” per la seva llarga i fecunda dedicació a la docència del llatí. El 20 d’abril d’enguany l’Ajuntament de Girona també la va honorar amb la distinció “Athenea persones”.

Els que hem estat alumnes i deixebles seus podem assegurar que Dolors Condom ha practicat al llarg de tota la seva vida aquell consell que Horaci volia per als poetes “omne tulit punctum qui miscuit utile dulci,/ lectorem delectando pariterque monendo”, o el que és el mateix, “tots els vots se n’enduu el qui acobla profit i dolcesa, / delectant el lector, i ensems advertint-lo i guiant-lo”. 

Dolors Condom, tota una vida dedicada a la docència dels clàssics i dels valors dels clàssics, des de les aules i a través de les seves obres, amb dolcesa i mesura, lucidesa i tenacitat. 

Gràcies pel seu mestratge i per la seva amistat enriquidora. Que per molts anys nosaltres en puguem continuar gaudint i Dolors Condom pugui rebre guardons tan merescuts.

Els clàssics grecs i llatins de la Fundació Bernat Metge

Van triar Lucreci, perquè sabien que Virgili havia dit “feliç aquell que ha pogut conèixer les causes de les coses”, i Lucreci havia escrit sobre la natura de les coses. Era l’any 1923 i, sota el mecenatge de Francesc Cambó i la direcció de Joan Estelrich, un equip de col·laboradors format per homes com Pompeu Fabra, Lluís Nicolau d’Olwer, Carles Riba, Llorenç Riber, Antoni Rubió i Lluch o Lluís Segalà iniciava una empresa editorial que, amb el títol de Fundació Bernat Metge, es proposava dotar la cultura catalana d’”Una Col·lecció Catalana dels Clàssics Grecs i Llatins”, perquè sabien que les causes primeres de totes les coses havien estat escrites en grec i en llatí. Van presentar el primer volum: Lucreci, De la natura, traduït per Joaquim Balcells, professor de la Universitat de Barcelona. El mateix any va arribar el segon: Corneli Nepos, Vides d’homes il.lustres, amb traducció d’un altre professor de la Universitat de Barcelona, Manuel de Montoliu. Per al segon volum van triar un historiador que havia deixat constància de vides d’homes exemplars “per tal d’esperonar els romans a seguir amb entusiasme el camí de la grandesa moral que fa immortal un poble”, s’hi deia a la introducció. I és que, com els clàssics, els homes de la Bernat Metge creien en el poder de la història com a magistra uitae, i sabien que només passen a la història aquells homes que fan coses dignes de ser escrites, o aquells altres que escriuen coses dignes de ser llegides. D’uns i d’altres n’hi havia en aquell projecte fet realitat. I també d’aquells doblement benaurats que foren capaços de dur a terme ambdues coses: les dignes de ser escrites i les dignes de ser llegides. I és que la major part dels volums de la Bernat Metge són dignes de ser llegits i el conjunt d’obres, per la seva envergadura, per la seva qualitat, ha esdevingut digne de ser escrit. Francesc Cambó, el mecenes, es va emmirallar en la col·lecció francesa de clàssics grecs i llatins, “les publicacions de Guillaume Budé m’estimularen a fer a Catalunya una cosa semblant”, havia dit. I ho aconseguí. El nombre de volums ja sobrepassa llargament els trescents i el nombre de col·laboradors s’ha ampliat també amb el pas dels anys. D’autors com Virgili, Horaci o Plutarc, entre molts d’altres, ja s’ha traduït l’obra completa. Ara es reimprimiran alguns dels volums exhaurits i es podrà tornar a adquirir la col·lecció completa. Ens podem congratular de tenir una col·lecció de clàssics grecs i llatins traduïts al català que ens iguala, des de fa quasi vuitanta anys, a països com França, Itàlia o Anglaterra.

La versió anglesa d'aquest text “Greek and Latin classics at the Bernat Metge”, va aparèixer publicada a Catalan Writing, 17-18 (2002), p. 16.