Si tens son, dorms, a l’inici de la nit, al Mercadal de Girona o al Raval de Barcelona. Si és dijous, però, al Mercadal segur que cap a les 4 de la matinada et despertaran els crits dels joves de la farra del dijous. Potser et tornaràs a adormir, o potser t’hauràs d’aixecar i fer alguna cosa per esperar la son. Posem que et tornes a adormir i, quan ja estàs en aquell punt dolç, vaja, sents el camió de les escombraries. Tens sort: no dura gaire. Però, ai, el despertador, implacable, arriba a l’hora. Posem que dorms al Raval. No importa quina nit de la setmana sigui, l’espai més reduït dels carrers augmenta el volum dels crits de vi i alcohol de gent al carrer que, a les 4 de la matinada, et desperten. Encara no has pogut agafar el son i el camió de les escombraries s’anuncia. El camió recull, recull i recull. La son marxa, marxa i marxa. I et poses a escriure aquest post de nit.
Aquest sol ixent a l’horitzó barceloní del Raval el vaig fotografiar el passat 27 de febrer.