divendres, 2 de març de 2012

Els sorolls i les nits

Si tens son, dorms, a l’inici de la nit, al Mercadal de Girona o al Raval de Barcelona. Si és dijous, però, al Mercadal segur que cap a les 4 de la matinada et despertaran els crits dels joves de la farra del dijous. Potser et tornaràs a adormir, o potser t’hauràs d’aixecar i fer alguna cosa per esperar la son. Posem que et tornes a adormir i, quan ja estàs en aquell punt dolç, vaja, sents el camió de les escombraries. Tens sort: no dura gaire. Però, ai, el despertador, implacable, arriba a l’hora. Posem que dorms al Raval. No importa quina nit de la setmana sigui, l’espai més reduït dels carrers augmenta el volum dels crits de vi i alcohol de gent al carrer que, a les 4 de la matinada, et desperten. Encara no has pogut agafar el son i el camió de les escombraries s’anuncia. El camió recull, recull i recull. La son marxa, marxa i marxa. I et poses a escriure aquest post de nit.

Aquest sol ixent a l’horitzó barceloní del Raval el vaig fotografiar el passat 27 de febrer.

7 comentaris:

  1. Diga-li a la meva filla, que viu al carrer Nou de la Rambla... I el despertador sona implacable!

    ResponElimina
  2. Ja veig que sap/s què és això, Teresa! Abraçada.

    ResponElimina
  3. Los misterios del insomnio y del sueño. Grandes obras se han escrito de noche. Recuerdo la minuciosiddad de Azorín en la madrugada, en el silencio de su mesa camilla, con el Madrid dormido y él desvelado en cambio, en coloquio con Lope o con Cervantes, anotando cuanto le decían "los clásicos redivivos" y" los clásicos futuros".
    Un abrazo.

    ResponElimina
  4. "Y luego, sosegada, le contaré, para dormirla,
    aventuras de olas, de galeones, de arcabuces, de rumbos marinos,
    de lugares vividos y soñados: de lo que fue
    y que no fue y que pudo ser mi vida."

    Pepe Hierro em perdonarà però avui... avui "Lope. La noche. Marta." acaba així:

    Obre els teus ulls blaus, Mariàngela, que vull escoltar el mar.

    En sap greu!

    ResponElimina
  5. Un verdadero misterio, José Julio, estoy de acuerdo. Escribir es una buena solución para el insomnio, pero tampoco lo es siempre. Verdad?
    Un abrazo de fin de semana.

    Preciós el poema que m'envies, Ignasi. M'agrada molt el nou final! Gràcies! Una abraçada i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  6. També em sap greu aquest "en sap greu".

    I aprofito per desitjar-te un descans reparador amb una morfémica abraçada.

    ResponElimina