diumenge, 18 de març de 2012

Tres dones

Tres persones com tres maniquins. Només la nena llegeix, vestida de blanc immaculat, mitges blanques també i, això sí, sabatetes de xarol negre, d’aquelles que fan cruc-cruc, quan camines. La dona, elegant, la mare de la nena, dreta, tota vestida de negre rigorós, però amb tres tocs de blanc: la flor del barret, el collet de la brusa i els guants. Recolza la mà en uns cortinatges de flors de cretona, que també hi ha a l’altre cantó del quadre. La tercera figura femenina és una dona més gran amb el cap decantat cap a la paret, només se li veu mig cos, vestida d’un color neutre, un beix, ni blanc ni negre, respira melangia, de fet em sembla que el que es veu és la seva imatge reflectida en un mirall. No sé perquè el pintor Whistler, el mateix autor de la noia de la rebeca rosa, ha anomenat el quadre Harmonia en verd i rosa: la saleta de música. Em pregunto on és la música. Els interiors de Whistler són enigmàtics. No veig on té les mans la dona de beix, potser és al llit. La nena amb la cara poc dibuixada només té ulls per al llibre. No sé què em diu aquest quadre. Arriba o marxa la mare? Ha vingut a veure una malalta? O a recollir la seva filla a classe de música d’una pianista tuberculosa? Uf, hi hauré de pensar una mica més. Com m’inquieta la dona de beix! Fet i fet, els estudiosos de la pintura ens informen que la dona de beix toca el piano a la saleta de música de casa seva, la seva filla llegeix i la dona del vestit jaqueta negre és una amiga de la família. No n’he encertat cap.
Whistler va pintar aquest quadre els anys 1860-61. Ara es troba a la Freer Gallery of Art, Smithsonian Institution, de Washington.

8 comentaris:

  1. La dona que viu al mirall és la professora, la que va elegantment vestida de negre i la nena esperen el seu torn per a la classe de música, la nena mentre, repassa la lliçó i les cretones dels cortinatges em recorden les vànoves de l'habitació on dormíem de petits...

    ResponElimina
  2. M'agrada molt això de "la dona que viu al mirall", Camil·la! Són boniques les cretones, oi? I a tu et porten records d'infantesa. Records des de Girona, Camil·la!

    ResponElimina
  3. Quants quadres de noies i nois llegint...

    http://www.youtube.com/watch?v=3iSmsuI01zg&feature=related

    Potser avui haurien de pintar-los mirant la pantalleta d'una Blackberry, oi? :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, només parlo de quadres amb lectores. Potser després m'animaré a fer una sèries de quadres amb lectors. Una cançó que no coneixia. Ets una enciclopèdia musical, Ignasi!

      Elimina
  4. Les cretones també em porten a mi records d'infantesa. No hauria sabut desxifrar el quadre, m'hauria inventat alguna cosa perquè res em prova els parentius, la classe de música etc.. Whistler era ben enigmàtic a vegades.

    Petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va costar molt, Glòria! I ja veus que no anava pas gaire ben encaminada. Abraçada.

      Elimina
  5. Vaig veure aquest quadre de Whistler a Washington, hi vam anar l'abril de 1998, em sembla, ara farà una pila d'anys! Washington, ciutat vertical... Vaig parlar molt de la ciutat a "Noviluni a Washington" (Editorial Moll).

    ResponElimina
  6. No hi he estat mai, Teresa. Jo la feia més horitzontal que New York. Fa anystambé que vas publicar el llibre?

    ResponElimina