dissabte, 31 de desembre del 2011

Pistes de gel

A Manhattan, des de primers de desembre, hi ha en funcionament, almenys que jo conegui, tres pistes de gel. 
Aquesta és la pista de Bryant Park: pura delícia. Ocupa el centre de la plaça que es troba darrere de la New York Public Library, una plaça encantadora en totes les èpoques de l’any. Em sap greu que la meva càmera fotogràfica, de nit, no sap fer fotos, o surten com aquesta, del dia 9 de desembre passat.
Aquesta és la pista de gel del Rockefeller Center, probablement la més petita, però la més visitada, tot i que quan vaig fer la fotografia estaven allisant el gel i no s’hi podia patinar. Vaig fer la fotografia el dia 9 de desembre passat. 
Si fixeu bé la vista, veureu al fons dels arbres i del pendís la pista de Central Park, pleníssima de gent. És la més gran i aprofita una fondalada del parc. La vaig fotografiar el 31 de desembre de 2007, avui fa quatre anys. 

divendres, 30 de desembre del 2011

Barres i llunes

Van captar la meva atenció un fanal, amb tres braços i una banderola, amb quatre llunes, més dues banderes de barres i estrelles, com dues veles al vent. El marc: parets verticals inacabables. No hi ha cap mena de dubte: és Manhattan. Era el dia 9 de desembre.

dimecres, 28 de desembre del 2011

Bergdorf
















Tothom se’ls mira els aparadors de Bergdorf Goodman a la cinquena avinguda amb els carrers 57 i 58, homes i dones, joves i grans. Cada aparador és un món. I té tant per mirar! Mentre la gent mirava, com que jo ja els havia mirat el dia abans, passava i feia fotografies, el dia 8 de desembre.

dilluns, 26 de desembre del 2011

Carcassa d'àngel

Cada vegada que veig els àngels trompeters de la Promenade del Rockefeller Center, penso en els àngels que feia la meva mare, amb filferro, per posar a l’aparador, per Nadal. Encara en conservem algun, em sembla, a les golfes de la casa dels meus pares, al costat de maniquins i estris diversos. Els vaig fotografiar una vegada més, i no me’n canso, el dia 8 de desembre.

dissabte, 24 de desembre del 2011

Bon Nadal!

Oh Nadal fet d’infanteses,
les passades, les vinents!
Tot el món és ple d’enceses,
va tothom amb ulls contents.
Fins la fosca s’extasia:
cada anhel fa son repic.
Molsa, arboç de pastoria,
borrallons que fan bonic.
Un gran cor de veus germanes;
i, més alta que els ocells,
tremor d’ales sobiranes
en un cel sense cancells.
Ara tu, cor que somiques
en veient el món esclau
i per terra, feta a miques,
la promesa de la pau,
del Nadal que tant amares
vés, enmig de nous redols,
entre cactus i atzavares
recordant els flabiols.
Josep Carner, Nadal 1943 al Tròpic
La Mare de Déu de la Llet que il·lustra la felicitació de Nadal de l’autora d’aquest bloc és de Llorenç Saragossa, documentat a València i Barcelona entre 1363 i 1406. És un tremp sobre taula que prové de l’ermita de Penella (Cocentaina). El vaig fotografiar a Alcoi, el mes d’octubre passat, amb la intenció de felicitar-vos el Nadal, lectors amics.

divendres, 23 de desembre del 2011

Estimat Nicolau d’Olwer

El títol del post d’avui l’he manllevat del títol del capítol que Aurora Bertrana dedicà a l’amic Lluís Nicolau d’Olwer, a les seves Memòries fins al 1935. Demà farà cinquanta anys que Nicolau va morir a l’exili de Mèxic. Havia nascut a Barcelona l’any 1888. Va ser membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, membre adjunt des de 1917 i membre numerari des de 1918. 

El dia 28 d’abril d’aquell any 1918, Nicolau va començar el seu discurs a la IV Festa Anual de l’Institut amb aquestes paraules: “L’emoció que em causaria sempre d’haver estat elegit membre de l’Institut d’Estudis Catalans és multiplicada per la vacant que hi vinc a ocupar -no a omplir. Més de sis anys ha restat buida la cadira on seia Maragall; però l’escalf del poeta encara hi és, com afrontant la meva gosadia. D’un creador a un erudit; del cantor de la paraula viva a un que recerca en estudis lingüístics la paraula morta; del qui duia en les ocasions solemnes la veu de tot el poble a un que dubta d’expressar el seu propi pensament - el contrast és absolut.”

Aurora Bertrana descriu una fotografia d’ella i Nicolau, a Ginebra, en el capítol mencionat: “Nicolau, amb el seu clàssic capell fort enfonsat fins a les orelles, la seva no menys clàssica corbata de tireta negra llaçada al volt del coll, el cos estintolat a la barana del pont del Mont Blanc, jo al seu costat amb un abric llarg i un barretet de feltre guarnit amb un vel que el vent dels Alps feia voleiar. Ens la va fer un fotògraf ambulant i en Nicolau li va donar la seva adreça a París. Uns dies després, em va enviar la foto a Ginebra amb una llarga dedicatòria.”

La fotografia i el discurs, amb altres documents i imatges, es poden veure en una mostra que hem preparat a l’Institut d’Estudis Catalans, per honorar la memòria de Nicolau d’Olwer.

dijous, 22 de desembre del 2011

Bones vacances!

Si sabés modificar fotografies, canviaria les dates del senyal de trànsit de la cantonada de la cinquena avinguda amb l’estimat carrer 50, de Manhattan, per desitjar-vos bones vacances de Nadal. Però encara no n’he après. No desisteixo.
Nulla dies sine linea. Que tingueu unes vacances ben llatines!
Vaig fer la fotografia el dia 9 de desembre. 

dimecres, 21 de desembre del 2011

Arbres de Nadal a New York

Vet aquí la parada de venda d’arbres de Nadal a la cantonada de Broadway amb el carrer 110.


Vet aquí el transport de l’arbre de Nadal a la cantonada de la vuitena amb el carrer 50. Els arbres esperen les boles, els àngels, les espelmes. Després serviran, potser, per adobar els camps. Vaig fer les fotografies els dies 5 i 9 de desembre. 

dilluns, 19 de desembre del 2011

Nenes a New York


Amb un vestidet vermell de rockette i de la mà de la seva mare, la nena rossa del mig de la fotografia feia cua al Radio City Music Hall per anar a veure l’espectacle de Nadal de The Rockettes.
Amb un abriguet de vellut i de la mà de la mare i la tieta, la nena més rossa encara del mig de la fotografia caminava cap al Lincoln Center per anar a veure The Nutcracker
Tot això passava el dia 9 de desembre, quan vaig fer les fotografies. 

dissabte, 17 de desembre del 2011

Vestits

El dia 13 de desembre va ser santa Llúcia, la patrona de sastres i modistes, que necessiten una bona vista per cosir allà on toca. Deu ser per això que se celebra aquests dies aquell judici dels famosos vestits. Es veu que, a vegades, el santoral i la justícia van de bracet.

A la colla de newyorkers de la fotografia ningú no els va regalar cap vestit. Es van deixar fotografiar el dia de la Immaculada, fa vuit dies.

dijous, 15 de desembre del 2011

La perla

Vam veure les cues davant de Christie’s, a New York, la setmana passada. Tothom volia visitar l’exposició de les joies de l’actriu Elizabeth Taylor que s’han subhastat aquests dies. Sembla que s’han pagat nou milions d’euros per una de les seves perles. Li havia regalat Richard Burton, el seu dues vegades marit. 

Juli Cèsar, el primer emperador romà, també tenia la fal·lera de les perles. L’historiador Suetoni explica que Cèsar va anar a conquerir Britània només per aconseguir perles i que les sospesava amb la seva pròpia mà i es quedava les de més grans dimensions. A Servília, una de les seves amants i la mare de Marc Brutus, el seu assassí, Cèsar li va regalar una perla que li va costar sis milions de sestercis. Si tenim present que, en aquell temps, un litre d’oli costava uns 3 sestercis i un legionari cobrava 41 sestercis al mes, Servília valia més que la Taylor!

Hi vaig fotografiar aquest aparador de Nadal d’una joieria de la cinquena avinguda.

dimecres, 14 de desembre del 2011

Novel·la

Hi ha gent que llegeix novel·les, hi ha gent que escriu novel·les, hi ha gent que viu una vida de novel·la, és a dir en tres dimensions, enfront d’aquells que tenen una vida plana, com les dues cariàtides de la fotografia, encara que siguin de tres dimensions.

diumenge, 11 de desembre del 2011

Immigració

Passes vuit hores a l’avió, en surts mig quadrat i ensomniat, has anat allargant el dia. Amb tot, baixes de l’avió amb ganes de menjar-te la ciutat que ja has visualitzat des de la finestreta: la llenca de terra apilonada d’edificis. Espectacular, la miris des d’on la miris, de dia o de nit, hi arribis a l’estiu o en ple hivern, a l’inici de la primavera o al cap de la tardor. És allà i, com la primera vegada, te’n tornes a enamorar. I això. Passadís enllà recordes que, ai, encara no podràs recollir la maleta i pujar al taxi, perquè has de passar immigració, el rostre somrient del país que t’acull, que diuen, la primera rebuda als USA. I la rebuda es fa esperar. Una filera, i una altra, i desfer-la, i mitja hora, i una hora, i la nena cinquanta persones més enllà que no deixa de plorar, i una hora i mitja, perquè és l’hora del canvi de guàrdia, a més. Finalment, et rep el rostre alegre del país: “Hi, how are you?” sents que et pregunta una boca oberta d’orella a orella. “Fine” respons per mimetisme cortès, davant de tan gran somriure, somrient també. Però de seguida recordes que estàs “Tired, after two hours!” “Sorry! Welcome to New York!” I, ah, penses en la rapsòdia in blue i la maleta que t’espera i et falten cames per entrar al taxi groc i veure que es van acostant el Chrysler i l’Empire, il·luminats, perquè mentrestant ha caigut la nit sobre Manhattan.

La fotografia la vaig fer ahir, des del taxi groc, quan de fet se m’anaven allunyant el Chrysler i l’Empire.

dissabte, 10 de desembre del 2011

Nature boy

There was a boy
A very strange enchanted boy
They say he wandered very far, very far
Over land and sea
A little shy
And sad of eye
But very wise
Was he
And then one day
A magic day he came my way
And while we spoke of many things, fools and kings
This he said to me
“The greatest thing
You’ll ever learn
Is just to love
And be loved
In return”
(instrumental interlude)
“The greatest thing
You’ll ever learn
Is just to love
And be loved
In return”

dijous, 8 de desembre del 2011

Tom’s Diner

I am sitting
In the morning
At the diner
On the corner

I am waiting
At the counter
For the man
To pour the coffee

And he fills it
Only halfway
And before
I even argue

He is looking
Out the window
At somebody
Coming in

“It is always
Nice to see you”
Says the man
Behind the counter

To the woman
Who has come in
She is shaking
Her umbrella

And I look
The other way
As they are kissing
Their hellos

I’m pretending
Not to see them
Instead
I pour the milk

I open
Up the paper
There’s a story
Of an actor

Who had died
While he was drinking
It was no one
I had heard of

And I’m turning
To the horoscope
And looking
For the funnies

When I’m feeling
Someone watching me
And so
I raise my head

There’s a woman
On the outside
Looking inside
Does she see me?

No she does not
Really see me
Cause she sees
Her own reflection

And I’m trying
Not to notice
That she’s hitching
Up her skirt

And while she’s
Straightening her stockings
Her hair
Is getting wet

Oh, this rain
It will continue
Through the morning
As I'm listening

To the bells
Of the cathedral
I am thinking
Of your voice...

And of the midnight picnic
Once upon a time
Before the rain began...

I finish up my coffee
It’s time to catch the train

dimarts, 6 de desembre del 2011

Manhattan

We’ll have Manhattan
the Bronx and Staten
Island too.
It’s lovely going through
the zoo!
It’s very fancy
on old Delancy
street you know.
The subway charms us so
when balmy breezes blow
to and fro.
And tell me what street
compares with Mott Street
in July?
Sweet pushcarts gently gliding by.
The great big city’s a wonderous toy
just made for a girl and boy.
We’ll turn Manhattan
into an isle of joy!
We’ll go to Yonkers
where true love conquers
in the whiles
and starve together dear, in Chiles
We’ll go to Coney
and eat baloney on a roll
in Central Park we’ll stroll
where our first kiss we stole
soul to soul
And for some high fair we’ll go to “My Fair Lady”
we’ll hope it closes, some day
the city’s glamour can never spoil
the dreams of a boy and goil.
We’ll turn Manhattan
into an isle of joy!
The city’s bustle cannot destroy
the dreams of a girl and boy.
We’ll turn Manhattan
into an isle of joy!

diumenge, 4 de desembre del 2011

Je ferais le tour du monde

Tu me fais tourner la tête
Mon manège à moi, c’est toi
Je suis toujours à la fête
Quand tu me tiens dans tes bras

Je ferais le tour du monde
Ça ne tournerait pas plus que ça
La terre n’est pas assez ronde
Pour m’étourdir autant que toi...

Ah! Ce qu’on est bien tous les deux
Quand on est ensemble nous deux
Quelle vie on a tous les deux
Quand on s’aime comme nous deux

On pourrait changer de planète
Tant que j’ai mon cœur près du tien
J'entends les flons-flons de la fête
Et la terre n’y est pour rien

Ah oui! Parlons-en de la terre
Pour qui elle se prend la terre?
Ma parole, y a qu’elle sur terre!!
Y a qu’elle pour faire tant de mystères!

Mais pour nous y a pas d’problèmes
Car c’est pour la vie qu’on s’aime
Et si y avait pas de vie, même,
Nous on s’aimerait quand même

Car...
Tu me fais tourner la tête
Mon manège à moi, c’est toi
Je suis toujours à la fête
Quand tu me tiens dans tes bras

Je ferais le tour du monde
Ça ne tournerait pas plus que ça
La terre n’est pas assez ronde
Pour m’étourdir autant que toi...

Je ferais le tour du monde
Ça ne tournerait pas plus que ça
La terre n’est pas assez ronde...
Mon manège à moi, c’est toi!

divendres, 2 de desembre del 2011

Els anys vint del segle XX català

Portentosos? Excepcionals? Singulars? Si us semblen excessius aquests adjectius per qualificar els anys vint del segle vint català, en puc triar d’altres. Però, què me’ls fa tan especials? Ras i curt: la creació de la Fundació Bernat Metge, de l’Editorial Barcino i de la Fundació Bíblica Catalana. Això és la voluntat de posar a l’abast i en català els clàssics grecs i llatins, els clàssics catalans i la Bíblia. Vet aquí els fonaments de la nostra cultura, l’europea, l’occidental. 
I vet aquí les dades. Gràcies al mecenatge de Francesc Cambó, la Bernat Metge ja és una realitat l’any 1922. L’obra de Lucreci De la Natura en va ser el primer volum publicat l’any 1923. I el primer director de la col·lecció va ser Joan Estelrich. El mateix 1922 es crea la Fundació Bíblica Catalana, també sota el mecenatge de Cambó, i l’any 1928 apareix el primer dels quinze volums de la Bíblia en català. Va ser l’any 1924 quan, a partir d’una proposta de Pompeu Fabra, Josep M. de Casacuberta va crear l’Editorial Barcino. El primer volum de la col·lecció “Els Nostres Clàssics” va ser Lo somni de Bernat Metge, que conté un estudi introductori de Nicolau d’Olwer. 
És o no és adequada la tríada inicial d’adjectius davant de tanta riquesa i bona vista cultural? Bernat Metge deu ser el símbol per antonomàsia d’aquell moment històric. Per això il·lustra aquest post.