divendres, 2 de desembre de 2011

Els anys vint del segle XX català

Portentosos? Excepcionals? Singulars? Si us semblen excessius aquests adjectius per qualificar els anys vint del segle vint català, en puc triar d’altres. Però, què me’ls fa tan especials? Ras i curt: la creació de la Fundació Bernat Metge, de l’Editorial Barcino i de la Fundació Bíblica Catalana. Això és la voluntat de posar a l’abast i en català els clàssics grecs i llatins, els clàssics catalans i la Bíblia. Vet aquí els fonaments de la nostra cultura, l’europea, l’occidental. 
I vet aquí les dades. Gràcies al mecenatge de Francesc Cambó, la Bernat Metge ja és una realitat l’any 1922. L’obra de Lucreci De la Natura en va ser el primer volum publicat l’any 1923. I el primer director de la col·lecció va ser Joan Estelrich. El mateix 1922 es crea la Fundació Bíblica Catalana, també sota el mecenatge de Cambó, i l’any 1928 apareix el primer dels quinze volums de la Bíblia en català. Va ser l’any 1924 quan, a partir d’una proposta de Pompeu Fabra, Josep M. de Casacuberta va crear l’Editorial Barcino. El primer volum de la col·lecció “Els Nostres Clàssics” va ser Lo somni de Bernat Metge, que conté un estudi introductori de Nicolau d’Olwer. 
És o no és adequada la tríada inicial d’adjectius davant de tanta riquesa i bona vista cultural? Bernat Metge deu ser el símbol per antonomàsia d’aquell moment històric. Per això il·lustra aquest post.

3 comentaris:

  1. Penso que sí que van ser uns anys que es mereixen aquests qualificatius, això que dius a nivell de Catalunya, a nivell comarcal, es nota molt també, al menys al Penedès els anys vint van ser de molta activitat cultural, aquesta va donar fruits que avui en dia encara ens alimenten...

    ResponElimina
  2. El del noucentisme és un moment excepcional, de gran transcendència històrica i cultural per a Catalunya. D'acord amb la Camil.la: encara ens alimenten molts dels fruits que s'hi van donar. La Bernat Metge n'és un.

    ResponElimina
  3. Els adjectius triats són perfectes com també ho és que ens recordis la nostra cultura als anys 20 del segle XX. No hauríem de permetre que aquest amor al que és nostre i al que és universal decaigués mai.
    Gràcies un cop més, Mariàngela. I com sempre, un petó.

    ResponElimina