Tothom se’ls mira els aparadors de Bergdorf Goodman a la cinquena avinguda amb els carrers 57 i 58, homes i dones, joves i grans. Cada aparador és un món. I té tant per mirar! Mentre la gent mirava, com que jo ja els havia mirat el dia abans, passava i feia fotografies, el dia 8 de desembre.
Entrades
No té res a veure amb als aparadors nadalencs de casa teva de què parlaves ahir, que segurament m'agradarien més que no pas els que parles avui, però com que et sé una “fan” pucciniana, i molt concretament de “Tosca”, aprofito aquest apunt per deixar-te un enllaç al blog d'un bon amic meu on podràs -i tots els lectors d'aquest blog que ho vulguin, està clar- baixar el vídeo de la representació d'aquesta òpera a la temporada d'enguany del ROH de Londres, una representació en la que hi van formar part un pòquer d'asos: Angela Gheorghiu (la que “vissi d'arte”), Jonas Kaufmann (Mario, Mario, Mario!!!) :), Bryn Terfel (un malvadíssim Scarpia), i el gran director d'orquestra Antonio Pappano.
ResponEliminaLa podràs (podreu) baixar en format normal, que jo, pesonalment la veig rebé a través de la pantalla de l'ordinador, o en alta definició.
Només li he donat un cop d'ull (i d'orella, està clar), i tant la producció de Jonathan Kent -molt clàssica, però a mi són les que m'agraden, ja que no em distreuen, com d'altres d'estrafolàries, de la música-, com els fragments que he visionat m'han agradat molt.
Aquest és l'enllaç.
Desitjo que t'agradi (i que us agradi als qui decidiu baixar-la).
Una abraçada!
Jo no entenc en òpera, però els aparadors estan molt treballats. No m'estranya que tothom hi badi....
ResponEliminaNo he pas pogut accedir a l'enllaç que m'has donat, Assur. Miraré si trobo aquesta representació a youtube. A mi també m'agraden les posades en escena clàssiques, per això m'agrada tant la programació de la Metropolitan!
ResponEliminaCom diu Cantireta, els aparadors de Bergdorf són molt treballats i espectaculars. T'hi pots passar hores, si vols veure tots els detalls. Són temàtics, a més. Tothom hi bada, és ben cert.
Acabo de provar l'enllaç, i a mi sí que em funciona. Mira, saps, què?: Et copio l'adreça!:
ResponEliminahttp://ximo.wordpress.com/2011/12/27/el-video-de-la-tosca-gheorghiu-kaufmann-terfel-pappano/
A veure si ara sí que et funciona. Val la pena perquè al "yutub" hi trobaràs només fragments i, en el blog "In Fernem Land", tant en format "normal" com en alta definició hi ha tota l`òpera sencera.
Més enllà de treballats jo diria que els aparador de B&G són directament decorats. Només faltaria que els maniquins fossin persones. No els he fotografiat mai. El reflexes dels vidres em posen molt nerviosa...
ResponEliminaUn petó!
Els aparadors són com finestres obertes a un paisatge, que pot ser desangelat o vivíssim de creativitat, com aquests paisatges de B&G.
ResponEliminaExtraordinària interpretació, Assur. Moltes gràcies per l'enllaç.
ResponEliminaA vegades hi surto jo ateixa dins l'aparador, quan faig les fotografies, Glòria, i em diverteix molt de veure-m'hi, com un maniquí! Petó!
Quina raó que tens, Teresa, finestres obertes cap endins i enganyosament cap enfora!
Com celebro que t'hagi agradat! Jo també ja l'he vist i vaig disfrutar com un mico dalt d'un arbre. Tots tres protagonistes estan magnífics en els seus respectius papers i l'orquestra, esplèndidament dirigida, ens recorda a cada instant quin gran músic va ser Puccini.
ResponEliminaTosca va ser la meva primera òpera i a la Metropolitan. Així és que Puccini sempre serà PUCCINI per a mi!
ResponElimina