dilluns, 25 d’agost del 2014

Climent

El de Carles Fages de Climent va ser publicat per primera vegada l’any 1933. El de Josep Maria Fonalleras ho va ser l’any 2013. L’un descriu tota una nissaga, els Climent de Castelló d’Empúries, la família materna de l’autor. L’altre explica la història d’un home del segle XXI i retrata la manera de viure dels contemporanis de l’autor. L’un s’endinsa en la història familiar. L’altre s’endinsa en la solitud existencial de l’esser humà d’avui.

Així comença el Climent de Fonalleras: “Aquests primers dies a Roma, sol, he fet el turista. Es pot dir que, quan em vaig acomiadar dels amics, vaig interpretar una de les millors escenes del meu repertori.” I així acaba: “La bombolla. Es desfà. Com es desfà la fusta del vaixell que sembla de mantega. Esquitxa la teva esquena. Un polsim de partícules es diposita després sobre la sorra.”

Així comença el Climent de Fages: “Aquest llibre no l’he concebut. M’ha nascut a les mans mentre removia papers a la recerca de quelcom indeterminat, potser a la recerca de mi mateix.” I així acaba: “Perquè segueixi vetllant per mi [en Climentet], potser li dediqui un dia o altre una pedra, sense data ni nom, en un racó ombriu del jardí, on ensenyaré als meus fills a venerar-lo com un déu familiar.”

La pedra i la sorra. La comèdia de la vida. La insostenible lleugeresa del ser, que titulà Milan Kundera una de les seves obres memorables. Memorables també els nostres Climent, el d’ahir, el d’avui.

divendres, 22 d’agost del 2014

Trending topic

Les xarxes no tenen un llenguatge universal. Va arribar el 19 d’agost i els de clàssiques commemoràvem el bimil·lenari de la mort d’August, l’emperador romà. Voleu una commemoració d’abast més llarg, en l’espai i en el temps, que aquesta? Vaig pensar que les xarxes anirien plenes de paraules sobre l’efemèride. I vaig publicar un post al meu blog, en català, és clar. El vaig voler difondre a Twitter. El bimil·lenari serà, pensava jo, trending topic al món mundial. I vaig anar a la cerca i captura del hashtag per fer servir entre els 140 caràcters del meu tuit. Me’n van sortir en francès, en castellà, en italià, en anglès... Cada llengua feia servir el seu. Vaig triar el més proper al protagonista de la commemoració, i el més universal, el llatí #Augustus. Al llarg del dia em vaig adonar que no hi havia ni la més remota possibilitat de competir. Res a fer davant de #3YearsOFWMYB (no em demaneu pas de què es tracta) o #GamperTV3, per posar només dos exemples.

Babel existeix i el món va per uns camins que no són ben bé els de les clàssiques.

dimarts, 19 d’agost del 2014

August

“Si la peça us ha agradat, doneu-li els vostres aplaudiments i, tots plegats, demostreu la vostra alegria.” Avui mateix fa dos mil anys, August, l’emperador romà, pronunciava aquestes paraules en el seu llit de mort, davant dels seus amics, als quals acabava de preguntar si els semblava que havia representat bé la comèdia de la vida. Els havia fet entrar a la cambra, a punt de morir, el 19 d’agost de l’any 14. No sabem si van aplaudir la vida d’August, perquè Suetoni, el biògraf, no ho vol deixar clar. Sí que ens diu, però, que “el destí li reservà una mort tranquil·la tal com sempre havia desitjat”. 

Va deixar un bon llegat al poble romà, no només polític, la tan repetida pax romana augusta, també econòmic. Havia fet testament un any i quatre mesos abans de morir, sempre segons el seu biògraf Suetoni. La família eren els hereus de primer grau, el poble romà i l’exèrcit van rebre també unes bones sumes. S’hi excusava de la “poquesa del seu patrimoni” i hi declarava que els diners que havia percebut dels testaments dels seus amics i dels seus dos pares, el natural i l’adoptiu, els havia despès gairebé totalment en les necessitats de l’Estat. És clar que no va tenir set fills per criar i emancipar.