Sobre Maria Àngels Anglada

Si hi ha una escriptora catalana lligada al món clàssic, aquesta és sens dubte Maria Àngels Anglada. Poeta, novel·lista i assagista, la seva veu es va fer sentir contra tota mena d’injustícies, les comeses vers les persones o vers la terra. Profundament compromesa amb el país, amb la llengua, amb els clàssics, amb la vida, Anglada compta amb un centre d’estudi a la Universitat de Girona, que tinc la sort de dirigir des de la seva creació, l’any 2004. Aquests són els treballs que he publicat sobre Anglada. Per continuar tallant les heures de l’oblit, amb tisores de mots.

“La claror ordenada dels mots d’Espriu, segons Maria Àngels Anglada (La gènesi d’un poema)”, Ítaca. Quaderns de cultura clàssica, 33 (2017), pp. 157-169.

“Les Closes i Climent: Anglada homenatja Fages”, dins Pradilla Cardona, Miquel Àngel (a cura de) (2016). Miscel·lània d’Homenatge a Joan Martí i Castell, volum II. Tarragona: Publicacions URV, pp. 235-240. 

“Sentir i conèixer la poesia angladiana”, Encesa literària, 2 (2016), pp. 65-70.

“Josep Sebastià Pons, Maria Àngels Anglada i Josep Pla, una trobada literària”, Cahier des Amis du Vieil Ille 199(2012), pp. 70-84.

“Compartir una sensibilitat: Virgili i Maria Àngels Anglada”, dins J. Pujol-M. Talavera (edd.), Clàssics en Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal, Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona 2011, pp. 33-50. 

“La daurada parmèlia broda el mur: Maria Àngels Anglada i Camillo Sbarbaro” Reduccions 97 (2010), pp. 102-114.

“Maria Àngels Anglada i l'Institut d'Estudis Catalans”, El Butlletí de l'IEC, 131, maig 2009.

“Maria Àngels Anglada i Vilamacolum: una qüestió de fidelitats”, dins Personatges Il·lustres de l'Alt Empordà, a IAS, Esplugues de Llobregat 2009, p. 214.

“Anglada contra la injustícia”, Avui Suplement Cultura, 17 de gener de 2008, pp. 8-9.

“Estudi preliminar” a M. Àngels Anglada, Quadern d’Aram, Edicions 62, Barcelona 2008, pp. 7-34. 

“Maria Àngels Anglada, poeta”, Butlletí Amics de la Unesco de Girona XLIV Hivern-Primavera 2007, p. 3.

“Paisatges literaris a l’obra assagística de M. Àngels Anglada”, dins II Premi de Narrativa M. Àngels Anglada, Institut Ramon Muntaner, Figueres 2005, pp 48-65. 

“Càtedra M. Àngels Anglada”, Auriga 42 (2005), pp. 10-11.

“M. Àngels Anglada, paradís amb poeta”, Revista de Girona, 199 (2000), p. 57.

Passeig gironí matinal

Aquest passeig gironí matinal del títol d’aquest post és el que faig per pujar a la Facultat de Lletres, a donar classes de llatí. Ahir tenia més d’un atractiu: bufava la tramuntana, l’atmosfera era límpida i la lluna no volia marxar del cel. Així és que vaig agafar la càmera. Vaig fixar les fulles mortes, arrecerades per la tramuntana a la vorera del tardoral pont de pedra de la primera fotografia. 

I em vaig girar per fotografiar la dama blanca, que es resisitia a anar-se’n a jóc. La vaig atrapar damunt de l’edifici de la Caixa. S’hi distingeix lleugerament la inscripció llatina que Rafael Masó va fer gravar sota la cornisa. Són uns versos d’Horaci, Sàtires I, 1, 28-35. Dolors Condom els va traduir així: “Aquell que amb la dura arada remou la terra feixuga, aquest hostaler fementit, el soldat i els mariners que, agosarats, travessen tot el mar, diuen que ells suporten el fatic de llur treball per aquesta raó: perquè en llur vellesa es puguin retirar a un repòs segur, després d’haver aplegat el necessari per viure, talment com la petita formiga —ella els serveix d’exemple- arrossega en la seva boca tot el que pot i ho afegeix al munt que va construint, coneixedora i previsora del futur.”

Era l’any 1922 i l’entitat es deia aleshores “Caixa de pensions per a la vellesa i d’estalvis”. Masó no podia haver triat millor.

Condom i Rodoreda van ser la Ketty

Un dia va trucar el telèfon. A l’altre cantó del fil, una veu em va dir que era el nét d’en Felipet, l’amic de la infantesa de Mercè Rodoreda. Als enamorats de la literatura, aquestes coses ens arriben endins.

En Felipet i la Mercè, nena, són protagonistes del conte El bany. Rodoreda hi escriu: “[Felipet] estava una mica cohibit perquè aquella era una Mercè diferent, una Mercè color de flama que se n’anava a fer comèdia. Al darrer acte la treien mig ofegada d’una caixa de cabals. ‘Els braços i les cames morts sents? Has de fer el mort’, li deia el director a cada assaig, car ella, sense adonar-se’n, s’enrigidia tota als braços de l’home que la duia. [...] A la meitat d’un acte sortí d’escena per les bambolines i després no es recordà que havia de tancar els ulls quan la treien de la caixa de cabals i la duien en braços asfixiada. Quan la cridaren: Ketty, Ketty, no respongué. Ja no recordava que era el seu nom en la comèdia. Caigué el teló.”

L’obra que va representar Rodoreda, als cinc anys, al Teatre Torrent de les Flors de Barcelona, el mes de març de 1913, era El misteriós Jimmy Samson, de Pau Armstrong, que havia estat traduïda al català l’any abans.

Un mes de març de 1935, al desaparegut Teatre Carme de Palamós, Dolors Condom, l’estimada professora de llatí, feia també de Ketty en la mateixa obra, tal i com es pot veure en el repartiment de la fotografia que il·lustra aquest post. Tenia nou anys. La professora recorda perfectament l’escena de la caixa forta, d’on l’havien de treure mig morta. És una delícia sentir-li explicar.

Dietari

Dilluns

Sessió en memòria del professor Joan Bastardas a l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona. El motiu de la sessió era dolorós, per l’absència i l’enyor del professor, i al mateix temps dolç i sòlid. Dolç, perquè vam recordar, i el record d’algú que s’ha estimat i que s’ha admirat és dolç; sòlid, perquè recordar tots junts aquells que ens han precedit, aquells que ens han ensenyat, ens fa sentir que pertanyem a alguna cosa que perdurarà, ens fa sentir baules d’una cadena que no volem que es trenqui. Joan Bastardas és d’aquella mena de científics que honoren un país. I no va cercar honors.

Dimarts

Presentació del llibre Aula Magna. Antologia de textos i estudis literaris, de Dolors Condom a la Fontana d’Or de Girona. Si volíem conèixer els treballs de Condom sobre la cultura grecollatina, sobre Girona o gironins il·lustres de tots els temps, sobre l’institut Jaume Vicens Vives, sobre història de la cultura, en definitiva, havíem de rastrejar revistes, diaris, llibres d’actes de congressos, volums d’homenatges. Tot un pelegrinatge. Ara, el volum reuneix una part d’aquests treballs, juntament amb una selecció de conferències, presentacions de llibres, comentaris o glosses de concursos literaris, que no havien estat mai publicats. Necessitàvem aquest llibre. I ja el tenim. I el vam presentar, amb goig i satisfacció. Amb Dolors Condom al costat nostre.

El professor Joan Bastardas va ser professor de Dolors Condom, de la qual jo sóc deixebla.

L’Aurora de dits rosats tintava el cel damunt del Pantheon, el 16 de desembre de 2009, com fa dos mil anys, quan vaig fer la fotografia que il·lustra aquest text.

Dolors Condom

Aquest vespre la professora Dolors Condom ha rebut el premi individual “Mestres 68” per la seva llarga i fecunda dedicació a la docència del llatí. El 20 d’abril d’enguany l’Ajuntament de Girona també la va honorar amb la distinció “Athenea persones”.

Els que hem estat alumnes i deixebles seus podem assegurar que Dolors Condom ha practicat al llarg de tota la seva vida aquell consell que Horaci volia per als poetes “omne tulit punctum qui miscuit utile dulci,/ lectorem delectando pariterque monendo”, o el que és el mateix, “tots els vots se n’enduu el qui acobla profit i dolcesa, / delectant el lector, i ensems advertint-lo i guiant-lo”. 

Dolors Condom, tota una vida dedicada a la docència dels clàssics i dels valors dels clàssics, des de les aules i a través de les seves obres, amb dolcesa i mesura, lucidesa i tenacitat. 

Gràcies pel seu mestratge i per la seva amistat enriquidora. Que per molts anys nosaltres en puguem continuar gaudint i Dolors Condom pugui rebre guardons tan merescuts.