dimarts, 26 d’octubre de 2010

Passeig gironí matinal

Aquest passeig gironí matinal del títol d’aquest post és el que faig per pujar a la Facultat de Lletres, a donar classes de llatí. Ahir tenia més d’un atractiu: bufava la tramuntana, l’atmosfera era límpida i la lluna no volia marxar del cel. Així és que vaig agafar la càmera. Vaig fixar les fulles mortes, arrecerades per la tramuntana a la vorera del tardoral pont de pedra de la primera fotografia. 

I em vaig girar per fotografiar la dama blanca, que es resisitia a anar-se’n a jóc. La vaig atrapar damunt de l’edifici de la Caixa. S’hi distingeix lleugerament la inscripció llatina que Rafael Masó va fer gravar sota la cornisa. Són uns versos d’Horaci, Sàtires I, 1, 28-35. Dolors Condom els va traduir així: “Aquell que amb la dura arada remou la terra feixuga, aquest hostaler fementit, el soldat i els mariners que, agosarats, travessen tot el mar, diuen que ells suporten el fatic de llur treball per aquesta raó: perquè en llur vellesa es puguin retirar a un repòs segur, després d’haver aplegat el necessari per viure, talment com la petita formiga —ella els serveix d’exemple- arrossega en la seva boca tot el que pot i ho afegeix al munt que va construint, coneixedora i previsora del futur.”

Era l’any 1922 i l’entitat es deia aleshores “Caixa de pensions per a la vellesa i d’estalvis”. Masó no podia haver triat millor.

9 comentaris:

  1. Llegint els teus comentaris sempre s'aprèn. Mira que jo que sóc de Girona, que hauré passat per davant de l'edifici de "La Caixa" tantes vegades i mai no m'havia fixat en aquest detall tan important. Moltes gràcies!

    ResponElimina
  2. Sí, la lluna està esplendorosa, i el dia que feia el ple a prop de Júpiter... Tot lliga!

    ResponElimina
  3. Llegint els teus posts, jo també aprenc cada dia una cosa nova -i no és excusa per anar-me'n a dormir!-. No m'hi havia fixat mai amb aquest escrit! Sort que hi ha un bon pany de paret, perquè l'escrit és ben llarg!

    ResponElimina
  4. Tardor a Girona, la lluna, Masó... al final em faràs caure la llagrimeta :)

    ResponElimina
  5. Cada vegada que hi tornis a passar, pensaràs en Horaci, Enric! Gràcies pel comentari.

    Aquest matí tornava a ser-hi, més brillant que ahir, Teresa!

    Llarguíssim i, com que no hi cabia en línia, al final van continuar cap avall, ho veus, Manel?

    Ai que estem tous, David... Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Mariàngela, deixa'm que et digui que el teu bloc i el teu escriure de cada dia em fa una enveja (positiva) tremenda i que t'admiro molt. Una abraçada,

    ResponElimina
  7. Generosa i estimada Vinyet, la llibertat i la immediatesa del bloc m'entusiasmen! Gràcies per les teves paraules. Petons.

    ResponElimina
  8. No,no ho sé veure... Però el dia que vingui per la capital, m'hi pararé per fixar-m'hi bé... Em sembla que he d'anar a revisar-me la vista!

    ResponElimina