dilluns, 11 d’octubre de 2010

Dones de l’èpica

Què hauria fet Ulisses, si un bon dia Calipso i Circe s’haguessin presentat al seu palau d’Ítaca? Totes dues havien estat abandonades pel navegant astuciós, perquè Ulisses havia de tornar al seu reialme, al costat de Penèlope, l’esposa que l’havia esperat tants anys. Virgili devia preveure aquesta possibilitat i va fer que Dido, la vídua reina de Cartago, se suïcidés, després que Eneas la va abandonar, perseguint el seu fat, com Ulisses. I Virgili va anar encara una mica més enllà. Quan va baixar als Inferns, Eneas va trobar-hi Dido, que habitava a l’ombra de les murtres, com tots els suïcides per amor. Els cors d'ambdós es van sobresaltar, van parlar, només uns moments, Dido tenia pressa per anar a reunir-se amb el seu marit Siqueu. Del segle VIII al segle I abans de Crist, alguna cosa potser havia canviat.  No totes les dones només filaven i teixien, i esperaven.
A finals de juliol vaig fer aquesta fotografia, a casa.

3 comentaris:

  1. Per a la dona l'amor és sagrat, prengui la forma que prengui, oi?

    ResponElimina
  2. I, afortunadament, moltes més coses han canviat -i encara les que cal que canviïn-, sobretot al segle XX, des del segle I abans de Crist.

    ResponElimina
  3. Això em sembla, Teresa.

    A poc a poquet, es va fent camí, ara un peu, ara l'altre, per no ensopegar, Assur.

    ResponElimina