El poeta Maragall

Arreu del país es commemora, avui, el 150 aniversari del naixement de Joan Maragall. Com que aquesta setmana he tingut ben present el poeta per les seves traduccions dels Himnes homèrics, m’afegeixo a la celebració amb un fragment de la seva Nausica, aquella peça de teatre que va ser publicada pòstumament. L’he pres del text que va establir Carles Riba l’any 1938, a partir del manuscrit del poeta. A l’inici hi deia “Tragèdia en tres actes sobre un tema de l’Odissea d’Homer”. He triat una part del diàleg entre Nausica i Dimàntia. Parla Nausica i explica els seus desitjos, després d’haver trobat Ulisses, a la platja:

Oh! sí: vivim aquí molt retirades;

no sabem res del món ni de ses terres,

i tot ens ve de nou. Jo me’n voldria 

anar lluny, anar lluny a la ventura

i veure moltes altres encontrades

i conèixer la gent dels altres pobles

i que em passessen coses molt diverses

i estranyes, i perills... Veure com brilla

el sol en cada lloc, les nits de lluna

en la mar solitària, i les tempestes

que oprimeixen el cor, i l’arc de l’Iris

resplendint sos colors entre la pluja.

Ai! Dimàntia, vivim massa quietes,

vivim massa ignorantes: jo em deleixo,

l’ànima se me’n va pel món.

Els capitells i el baladre florit els vaig fotografiar a Tir, al Líban, el mes d’agost passat.