dilluns, 4 d’octubre del 2010

Diàleg

M.A.
Ombra de pinar dorment,
amb sol filtrat de migdia.
-No corre un alè de vent,
que també s’ensopiria.-


De sobte, amb lleu frissament,
una branca s’estremia...
Era un aucell que hi venia?
era el sospir d’un absent?...
C.
... I ni diríeu que sospira! Passa,
i tota cosa resta en quietud;
ve quan la gent no l’anomena massa
i el crida l’elegit esmaperdut.
Un dit damunt la boca, perquè es tanqui
d’aquesta font el renouer costum;
tot ell és de cristall, perquè no manqui
al fons del nostre pensament la llum.
Testa coberta i amb els ulls oberts,
mentre és present no l’estimem pas massa:
només t’adones que és tan bo i que el perds,
quan del fugir fa la primera passa.
El primer poema, “Quietud” és de Maria Antònia Salvà (1869-1958); el segon “Del silenci” és de Clementina Arderiu (1889-1976).
He titulat la fotografia “Tarda al Metropolitan”. Era el mes de setembre de l’any 2009, quan la vaig fer, allà, a New York.

4 comentaris:

  1. Són una mostra palesa de la gran sensibilitat de les dues poetesses, potser encara massa desconegudes, i que la recent publicació de l'Obra Completa de la Rosa Laveroni ofereix una gran oportunitat per posar-se a llegir-les aquesta tardor.

    ResponElimina
  2. Sort que, de tant en tant, se celebren aniversaris i es torna a parlar de poetes una mica oblidats i es reediten les seves obres!

    ResponElimina