dimarts, 5 d’octubre de 2010

Cançó de tardor


Paul Verlaine va incloure aquesta “Chanson d’automne” dins del seu recull Poèmes saturniens, de l’any 1866, i Charles Trenet hi va posar música l’any 1941. Però, ah sacrilegi, alguns no li perdonen que els sanglots llongs dels violons de la tardor no fereixin el seu cor, sinó que el gronxin. I és que no tothom creu, com Verlaine, que la tardor sigui tan llangorosa. 


Les sanglots longs
Des violons
   De l’automne
Blessent mon cœur
D’une langueur
   Monotone.
Tout suffocant
Et blême, quand
   Sonne l’heure,
Je me souviens
Des jours anciens
   Et je pleure ;
Et je m’en vais
Au vent mauvais
   Qui m’emporte
Deçà, delà,
Pareil à la
   Feuille morte.

Les fulles mortes de la fotografia són de la Devesa de Girona, és clar, de la tardor de 2009.

11 comentaris:

  1. El til·ler de casa ja ha perdut totes les fulles. Em diu que som a la tardor! Jo sóc dels que pensa que la tardor és una estació alegre. Totes les tonalitats de vermells, grana, marrons i negres que t'ofereix la natura em transmeten molt d'optimisme! Hi ha gent que hi veu "fulles mortes", d'altres que hi veiem "fulles vives" que alimenten el sòl, alimenten l'arbre i són la llavor per a una primavera exhuberant.

    ResponElimina
  2. Les "fulles mortes" són, en efecte, l'adob que la terra necessita per al seu treball ocult que ara comença i que tindrà el seu punt àlgid a l'hivern. No hi ha primavera sense hivern!

    ResponElimina
  3. Quin estímul pels sentits és la tardor! Tristos, alegres, segons quan i com, útils per la terra i, sempre, preciosos.
    Gràcies Mariàngela.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies Mariàngela! M'encanta la Tardor! Jo també en parlo al meu bloc! La Foto genial! Ets una dona meravellosa.
    www.elsenyalllunya.blogspot.com

    ResponElimina
  5. Las notas del otoño de Verlaine siempre nos acompañarán con sus hojas caídas, con los lamentos de sus versos poderosos y sonoros.
    ¡Feliz otoño!
    JJP

    ResponElimina
  6. Va molt avançat el teu til·ler, Manel! Els de la Rambla de Girona encara tenen les poques fulles que els ha permès l'esporgada salvatge que els van fer aquest any. M'agrada la teva visió optimista i positiva de la tardor.

    El cicle de la natura que tan bé ens ensenya, si la volem mirar i escoltar, Teresa, tens raó.

    Gràcies a tu pel comentari, Glòria, de la tardor creativa i sensual!

    Ara visitaré el teu bloc, Glòria, la del senyal llunyà. Gràcies per les floretes, tardorals!

    Adjetivos pertinentes los tuyos, José Julio, con la misma aliteración que los de Verlaine! Feliz otoño también a ti!

    Una abraçada i gràcies, amics.

    ResponElimina
  7. Gràcies per la cançó, Mariàngela... a més de ser bonica perquè sí,... em servirà per la propera classe de francès -en la que sóc alumna- i per practicar la fonètica!! ;-)) Una abraçada!

    ResponElimina
  8. M'agrada que et sigui útil i t'agradi, Bet! Petons.

    ResponElimina
  9. Molt bonica la cançó i la figura, que m'ha fet recordar la cançó també molt bonica Les feuilles mortes cantada per Andrea Bocelli.

    ResponElimina