Alfred Edward Housman (1859-1936), l’il·lustre professor de Cambridge del qual parlava en el meu post d’ahir, segurament no es va imaginar mai que seria protagonista d’una obra de teatre. La va escriure l’any 1997 el dramaturg Tom Stoppard, guionista de la premiada pel·lícula Shakespeare in love. La peça es titula The Invention of Love.
A través de la biografia de Housman, Stoppard posa en escena l’Anglaterra victoriana i reflexiona sobre la creació de la poesia amorosa, a partir de Catul i Horaci. És a la darrera part de l’acte primer quan Stoppard fa aparèixer l’oda IV, 7 d’Horaci que tant emocionava al llatinista, en un diàleg-monòleg entre el Housman de 20 anys i el de 77, ja mort. El jove Housman diu (tinc una traducció en castellà): “Horacio debe haber sido un dios cuando escribió Diffugere nives... las nieves huyen, y las estaciones ruedan en torno a cada año, pero a nosotros, cuando nos llega la hora, ¡se acabó!... no hay manera de ordenar las palabras en inglés que se le acerque siquiera...” Té tota la raó, les odes d’Horaci s’han de gaudir en llatí.
A la fotografia, coloms arrenglerats damunt del tercer pis de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, on ensenyo llatí, des de fa anys i panys.
Entrades
Tota llengua té el seu misteri, que és la seva bellesa profunda.
ResponEliminaM'agrada el teu comentari i crec que sempre que es pugui s'han de llegir les obres en la llengua en què van ser creades.
ResponEliminaBon detall el dels coloms, deuen esperar per entrar a classe!
Hahahahaha, Enric! Molt bona! Ai, encara ric!
ResponEliminaSempre m'he penedit de no saber més idiomes per poder llegir en llengua original. És una llàstima haver de llegir en "traduït" ja que es perden moltes precisions. Tanmateix, a nosaltres "quan ens arriba l'hora" no té per què acabar-se tot. Podem ser com la primavera que dóna pas a altres temps per tornar a renéixer el mes de març, no? O altres tardors, esperant novament el raïm, les castanyes, els moniatos i tantes riqueses que ens aporta aquesta estació.
Quan els ocells -els coloms, en aquest cas- miren cap a sol ixent, ve canvi de temps -núvol, pluja i fred-.
No sé perquè serà que la bellesa més profunda la trobo a la llengua llatina... Gràcies pel comentari, Teresa!
ResponEliminaTambé ho vaig pensar, quan vaig fer la fotografia des del meu despatx, Enric! M'agrada que t'agradin, el comentari i llegir en la llengua original.
El teu comentari és molt horacià, Manel, un reflex del carpe diem, que també apareix en aquesta oda. Em penso que la vam fer a classe, hauràs de trobar els apunts... Vaig fer la fotografia dimecres passat, una mica de fred ja ens ha arribat. Tenien raó els coloms i tu que els saps entendre, ro, ro, ro...