El 28 d'octubre farà cinc-cents anys que va néixer i avui és el dia de Sant Francesc de Borja. Quan ell va néixer, un dels seus besavis, el papa Alexandre VI ja feia set anys que havia mort, però l’altre, el rei Ferran el Catòlic, encara va viure sis anys més. Família important la d’aquell nen destinat a ser duc de Gandia, per herència paterna. El van casar als 19 anys amb una dama portuguesa. I, quan en tenia 29, l’emperador el va nomenar Virrei de Catalunya. Amb 36 anys va quedar vidu amb set fills. I es va fer jesuïta, ben poc després. Home destinat a altes empreses, va arribar a ser general de la Companyia de Jesús. I, cent anys després de la seva mort, va ser canonitzat. Vet aquí una vida intensa, digna de ser matèria literària i pictòrica. Com així ha estat. El mateix Francisco de Goya va fer el retrat del duc en el moment d’acomiadar-se de la seva família, que il·lustra aquest post, i Calderón de la Barca el va fer protagonista d’una peça teatral.
Per molts anys, Borja!
Entrades
Molt agraït!
ResponEliminaUna vida intensa, sí, i una espiritualitat molt intensa també, la de Francesc de Borja. Que sigui per molts anys per la part que et toca.
ResponEliminaDe res, estimat!
ResponEliminaMoltes gràcies, Teresa, en vida teva!
Has fet bé de recordar-ho. Precisament no fa gaire que vaig llegir el llibre d'Ana Martos Los 7 Borgia, que li dedica el darrer capítol i situa perfectament en el context de l'època del Renaixament que va viure aquesta nissaga valenciana, famosa universalment.
ResponEliminaGràcies, Joan! No he vist el llibre que menciones, ja miraré si el trobo.
ResponElimina