divendres, 22 d’octubre de 2010

Dolç i Dido

És sabut que l’objectivitat del científic no sempre es pot mantenir impertorbable. Són ben conegudes i comentades, per exemple, les falques plenament subjectives que Joan Coromines introduí en algunes de les entrades del seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana.
En el món de la filologia clàssica, és ben repetida, per inusual, l’anècdota que té com a protagonista Alfred Edward Housman, l’il·lustre professor de Cambridge. Diuen que, després de llegir l’oda IV, 7 d’Horaci, va haver de sortir ràpidament de la classe, tot confessant emocionat que, per a ell, aquell era el poema més bell de la literatura antiga. Era l’any 1914. Housman tenia 55 anys.
Ahir rellegia l’Eneida, en la insuperable traducció en prosa de Miquel Dolç, eximi virgilià ja desaparegut. Em sembla que Dolç es va deixar portar per l’entusiasme en aquesta nota a peu de pàgina, referida al vers 476 del llibre VI: “¿Ens molesta, als homes d’avui, aquest ‘retorn’ de Dido a Siqueu? No oblidem que ens trobem al reialme de les Ombres, dels morts. Siqueu ha perdonat; Dido recobra la dolcesa del primer amor. No respon ni un mot a Eneas. L’odia immensament. Però Eneas és encara l’únic que pot fer sagnar el seu ‘cor’.” Era l’any 1975, Dolç tenia 63 anys. 
A la fotografia, ruïnes de Tir, la fenícia, on va néixer Dido. La vaig fer a l’agost, durant el viatge al Líban.

4 comentaris:

  1. Creo que no se puede dar clase sin una emoción interior - ante una Oda o ante lo que sea -: esa emoción es la que da pasión a las palabras.
    Saludos.
    JJP

    ResponElimina
  2. Es comunica allò que s'admira, s'estima, emociona... El meu primer poema el vaig escriure cap als 10 anys. La professora, una dona gallega molt dolça, també n'escrivia...

    ResponElimina
  3. Estoy de acuerdo, José Julio. Sólo si nos emociona y nos entusiasma lo que explicamos, seremos capaces de transmitirlo.

    Que bé que va saber fer-te estimar la poesia aquella teva professora de la teva infantesa, Teresa!

    ResponElimina
  4. Avui a classe ha quedat ben palesa la teva admiració per Virgili,com a la passada per Homer i per l'Odissea. És ben cert que sense aquesta admiració no podries transmetre la passió que traspuen les teves explicacions... passió i emoció.
    Llàstima que només ens facis tres classes! Gràcies.

    ResponElimina