En l’edició de les Sàtires i epístoles d’Horaci, publicada per la Fundació Bernat Metge l’any 1927, el poeta i prevere mallorquí Llorenç Riber tradueix d’aquesta manera els versos 69-70 de l’Epístola I, 2: “la gerra servarà per llarga estona el perfum que una vegada l’omplí quan era nova”.
Riber esmenta aquests mateixos dos versos d’Horaci a l’inici del darrer capítol “A la ciutat dels llibres”de la seva obra de 1935 La minyonia d’un infant orat: “Diu Horaci, el poeta llatí, mestre de les sentències, que el vas conserva molta estona l’olor de la primera substància que s’hi abocà. Hi ha llibres que passen per damunt l’ànima com la carícia errant d’un aroma i la deixen embaumada per sempre.”
D’una manera figurada, també es diu que hi ha llibres que fan olor d’antiga saviesa, com els d’Horaci, per exemple. A mi, em sembla que els llibres són com la gerra horaciana: conserven llarg temps -per no dir perennement- l’olor del seu propietari.
Vaig fotografiar aquesta gerra al rectorat de la Columbia University a New York, l’agost del 2009.
Entrades
Hi ha llibres que et canvien la vida... literalment. Un dels que me la canviar: els sermons del místic alemany Eckhart.
ResponEliminaRiber parla de tres llibres que li van "llaurar l'ànima": els "Salms" de David, les "Tusculanes" de Ciceró i "Tirant lo Blanc".
ResponEliminaPer molts anys, Teresa, que ahir no hi vaig pensar fins a la nit!