Je ferais le tour du monde

Tu me fais tourner la tête
Mon manège à moi, c’est toi
Je suis toujours à la fête
Quand tu me tiens dans tes bras

Je ferais le tour du monde
Ça ne tournerait pas plus que ça
La terre n’est pas assez ronde
Pour m’étourdir autant que toi...

Ah! Ce qu’on est bien tous les deux
Quand on est ensemble nous deux
Quelle vie on a tous les deux
Quand on s’aime comme nous deux

On pourrait changer de planète
Tant que j’ai mon cœur près du tien
J'entends les flons-flons de la fête
Et la terre n’y est pour rien

Ah oui! Parlons-en de la terre
Pour qui elle se prend la terre?
Ma parole, y a qu’elle sur terre!!
Y a qu’elle pour faire tant de mystères!

Mais pour nous y a pas d’problèmes
Car c’est pour la vie qu’on s’aime
Et si y avait pas de vie, même,
Nous on s’aimerait quand même

Car...
Tu me fais tourner la tête
Mon manège à moi, c’est toi
Je suis toujours à la fête
Quand tu me tiens dans tes bras

Je ferais le tour du monde
Ça ne tournerait pas plus que ça
La terre n’est pas assez ronde
Pour m’étourdir autant que toi...

Je ferais le tour du monde
Ça ne tournerait pas plus que ça
La terre n’est pas assez ronde...
Mon manège à moi, c’est toi!

Odio els diumenges

Tots els dies de la setmana

són buits i sonen buits

pitjor que la setmana

hi ha el diumenge pretensiós

que vol semblar rosa

i jugar a generós

el diumenge que s’imposa

com un dia feliç.

Odio els diumenges!

Odio els diumenges!

Al carrer hi ha la gentada

de milions de vianants

aquesta gentada que s’escola

amb un aire indiferent

aquesta gentada que camina

com en un enterrament

l’enterrament d’un diumenge

que és mort des de fa molt temps.

Odio els diumenges!

Odio els diumenges!

Treballes tota la setmana i el diumenge també

potser és per això que he pres partit

estimat, si només fossis a prop meu

estaria disposada a estimar tot el que no estimo.

Els diumenges de primavera

tot amarats de sol

que esborren en brillar

les cuites del dia abans

diumenge ple de cel blau

i de riures de nens

de passejades d’enamorats

amb tímids juraments.

I de flors a les branques

I de flors a les branques

I enmig de l’enrenou

de la gent, que, sense pressa,

van a través dels carrers

ens esmunyiríem

tots dos, de la mà

sense intentar saber

què hi haurà demà

i no tenint per esperança res més

que d’altres diumenges

que d’altres diumenges

I totes les gents honestes

que es diuen ben pensants

i aquells que no ho són pas

i que volen que ho creguin

i que van a l’ésglésia

perquè és el costum

que es canvien de camises

i es posen un bell vestit

els que dormen vint hores

perquè res no els ho impedeix

els que es lleven de bon matí

per anar a pescar

aquells per als quals és el dia

d’anar al cementiri

i aquells que fan l’amor

perquè no tenen res a fer

envejarien la nostra felicitat

com jo envejo la seva

de tenir diumenges

de creure en els diumenges

d’estimar els diumenges

quan jo odio els diumenges...

Vet aquí la traducció d’una cançó de la Piaf, que escoltàvem ahir, apropiada per al dia d’avui. La lletra és de l’armeni Aznavourian, més conegut com a Charles Aznavour, i la música de Florence Véran. He mantingut la quasi absència de puntuació. No era diumenge quan vaig fotografiar aquest aparador, a París, a mitjans juny. Bon diumenge!

Cançons franceses

La Piaf ens acompanya, al cotxe, amb les seves erres inefables: regretter, rien, rose, mourir, amour... Cada peça de roba que posem al piló de donar és tot un món de records que desperten. Per això no m’agrada desprendre’m dels objectes que m’han anat acompanyant al llarg de la vida. Quan els veig, em fan reviure moments que potser romandrien enterrats al fons de la ment, si no tingués aquest estímul. Però, ai, les cases tenen l’espai limitat. I, asseguda al jardí, retorno a una cançó, ara de Charles Trenet, Que reste-t-il de nos amours? I fotografio el branquilló d’espígol aeri entre dos plançons de palmera.