dimarts, 28 de juny de 2011

Cançons franceses

La Piaf ens acompanya, al cotxe, amb les seves erres inefables: regretter, rien, rose, mourir, amour... Cada peça de roba que posem al piló de donar és tot un món de records que desperten. Per això no m’agrada desprendre’m dels objectes que m’han anat acompanyant al llarg de la vida. Quan els veig, em fan reviure moments que potser romandrien enterrats al fons de la ment, si no tingués aquest estímul. Però, ai, les cases tenen l’espai limitat. I, asseguda al jardí, retorno a una cançó, ara de Charles Trenet, Que reste-t-il de nos amours? I fotografio el branquilló d’espígol aeri entre dos plançons de palmera. 

3 comentaris:

  1. Una amiga em regala un llibre de Rilke, tu, i cada vegada que el rellegeixo penso en tu...

    ResponElimina
  2. Trenet també va cantar les cireres, com Reggiani el temps que ens resta:

    http://www.youtube.com/watch?v=xS3XYpb8dSs&feature=related

    Per cert, passejant pel teu bloc, ha estat un plaer sentir-te parlar de Rodoreda... i de molt més.

    ResponElimina
  3. L'ànima de les coses, Teresa?
    Gràcies, senyor col·leccionista de cireres!

    ResponElimina