diumenge, 19 de juny de 2011

Tornar a París

M’hauria agradat passar per la Rue de l’Université, i no pas per en Semprún, sinó per “oncle Ernest et tante Javotte”, però tenia altres prioritats. No volia perdre’m de cap manera el tè de les cinc de la tarda al Grand Hotel, al costat de l’Opéra, ni tampoc el breu passeig capvespral pels jardins del Luxembourg. Tornava a París en un viatge de feina, vist i no vist. Però el dia era el que era i els records de presències enmig de les absències eren poderosos, i es barrejaven. És clar que vaig tornar a fotografiar les reines de França que la Rodoreda adorava. Però, sobretot, bevia del got dels moments feliços, aquella tarda parisenca del 15 de juny de 2011. 
A les fotografies, el saló del Grand Hotel, amb flors vermelles pel març de l’any 2008 i amb flors blanques pel juny de l’any 2011. 

7 comentaris:

  1. Muchos recuerdos me han traído este post.
    Viví muchos meses cerca de la Plaza de La Ópera y los jardines del Luxemburgo los visité en varias ocasiones.
    Gracias por tanta evocación, Mariàngela, y enhorabuena por las flores rojas y blancas de las fotografías.
    Saludos

    ResponElimina
  2. Gracias a ti por tu comentario. Que buen emplazamiento para vivir! En más pequeño y salvando todas las distancias, los jardines del Luxembourg se me aparecen como el Central Park de París. Qué opinas José Julio? Saludos.

    ResponElimina
  3. No sé què passa que tinc problemes per deixar comentaris.
    Hi torno a veure què passa.
    Deia:
    Verd elegant el de la tija que aguanta el luxuriós vermell de l'amarilis i quina manera més respectuosa de presentar-los.
    No sé quins moments feliços bevies, però es respiren en l'ambient

    ResponElimina
  4. Quizás me inclino más por los jardines del Luxembourg porque los conozco mejor. París durante tres años fue mi lugar de trabajo más que de diversión. Vivía en la rue de la Paix durante los primeros meses y luego ya dos años muy cerca del parque de Boulogne, otro magnífico sitio.
    ¡Grandes recuerdos!
    Saludos

    ResponElimina
  5. A veure si avuio tinc sort i et deixo un comentari.
    París etern i boniques fotografies.

    Un petó!

    ResponElimina
  6. París: escenari real i escenari virtual...
    El primer viatge que vaig fer a l'estranger (tenia 18 anys) va ser a París i en primavera

    ResponElimina
  7. Sembla que ja torna a funcionar bé això dels comentaris! Gràcies, Camil·la, per tornar-ho a intentar. Quin plaer la teva manera de llegir les fotografies!

    Casi no conozco el Bois de Boulogne, José Julio. Pero no está tan en el centro de la ciudad como el Luxembourg. Por eso lo comparaba a Central Park. A veces tenemos suerte de los recuerdos...

    Glòria, gràcies per les teves paraules. M'agrada que ja puguis deixar comentaris!

    Finalment, Teresa enyorada! Veig que també en tens bons records de París. Abraçada.

    ResponElimina