Les fulles mortes

Al meu poble, la festa major és al final de la primavera. És un poble rialler. A Girona, les fires, la gran festa de la ciutat, són a la tardor. És ben conegut que poetes de tots els temps han cantat Girona a la tardor. Girona tardoreja. L’ocre de les fulles de la tardor estreny l’ànima, i l’òxid, ja se sap, rovella. 

Vet aquí la tornada d’aquella cançó, Les feuilles mortes, amb lletra de Jacques Prévert, que torna cada tardor.

C’est une chanson qui nous ressemble

toi, tu m’aimais et je t’aimais

et nous vivions tous deux ensemble

toi qui m’aimais, moi qui t’aimais

mais la vie sépare ceux qui s’aiment

tout doucement, sans faire de bruit

et la mer efface sur le sable

les pas des amants désunis.

Sort que, amb les fires, també arriben els moniatos. Encara que tenen el color de la tardor, ens ensucren les fulles mortes.