diumenge, 31 d’octubre de 2010

Les fulles mortes

Al meu poble, la festa major és al final de la primavera. És un poble rialler. A Girona, les fires, la gran festa de la ciutat, són a la tardor. És ben conegut que poetes de tots els temps han cantat Girona a la tardor. Girona tardoreja. L’ocre de les fulles de la tardor estreny l’ànima, i l’òxid, ja se sap, rovella. 
Vet aquí la tornada d’aquella cançó, Les feuilles mortes, amb lletra de Jacques Prévert, que torna cada tardor.
C’est une chanson qui nous ressemble
toi, tu m’aimais et je t’aimais
et nous vivions tous deux ensemble
toi qui m’aimais, moi qui t’aimais
mais la vie sépare ceux qui s’aiment
tout doucement, sans faire de bruit
et la mer efface sur le sable
les pas des amants désunis.
Sort que, amb les fires, també arriben els moniatos. Encara que tenen el color de la tardor, ens ensucren les fulles mortes.

4 comentaris:

  1. Una lletra que fa pel dia d'avui, tardorenc, avisant que arriba l'estiueut de Sant Martí, ara plou, ara fa sol i escalfa, ara està núvol i t'has d'abrigar! Quins moniatos més bonics, a la foto!

    ResponElimina
  2. I van ser molt bons, Manel. Avui ja sembla l'estiuet de Sant Martí! Abraçada.

    ResponElimina