Plou. Em vénen a la ment records d’altres dies d’octubre plujosos com el d’avui. Tinc al costat de l’ordinador un altre dels llibres que vaig comprar a la Fira del Llibre d’Ocasió de Barcelona, fa uns dies. És un d’aquells volumets de cobertes vermelles de la Biblioteca Popular L’Avenç. Una antologia de Prosadors nord-americans, publicada l’any 1909, i feta per Rafael Patxot i Jubert. El llibre té la signatura de l’antic propietari a la primera pàgina. Sembla fet per al dia d’avui (ahir per al lector d’aquest post). El primer text antologat i traduït porta el títol “Colomb” i el segon “Colomb a Barcelona”, són de Washington Irving. El Columbus day de New York se’m fa present, altra vegada. Llegeixo i copio: “Era cap a mijans d’Abril que Colomb arribà a Barcelona, ont tot havia estat preparat pera fer-li una rebuda magnificent i solemnial. La bellesa i la serenor del temps, en aquella estació riallera i clima afavorit, contribuiren a donar esplendor an aquesta memorable cerimonia. [...] La seva entrada an aquesta noble ciutat ha estat comparada a un d’aquells triomfs que·ls romans solien decretar an els conqueridors.”
La fotografia de Columbus Circle la va el meu fill, en un dels nostres feliços dies newyorkers.
Entrades
El dia que pugui quedar clara la catalanitat de Colombus, que ja prou que es fa per estrafer i amagar els seus orígens, aleshores podrem celebrar el descobriment d'un continent, no la seva explotació!
ResponEliminaQue interessant tenir a les mans una vella edició i que, a més, hagi estat propietat d'una altra persona. Sí, fa de dies de pluja i vora el foc de terra. Malauradament, encara que Colombus fóra català, la ràbia que encara senten els habitants d'Amèrica llatina d'avui en dia, no els la traurà ningú. En molts llocs dels Andes, recorreguts per mi durant nou mesos ja fa uns anys, podia llegir grafitti que deien: "Not forgiven, nor forgotten - Ni olvido, ni perdón". I en tots dos idiomes... En aquest cas, millor que no se'n demostri la catalanitat, sinó tindríem, encara més, milions de detractors de la pàtria catalana.
ResponEliminaJo veig en la teva fotografia l'enyor de Nova York i l'entenc. Jo sempre hi tornaria amb la sensació d'anar-me'n cap a casa.
ResponEliminaAvui vaig tard. Gràcies a tots tres pels vostres comentaris que aporten lectures tan interessants d'un post, ben cert, amarat de nostàlgia i amagat darrere un personatge històric, i una commemoració anual que he viscut de manera ben diferent a un costat i a l'altre de l'oceà. Una bona abraçada, Teresa, Manel, Glòria.
ResponElimina