Sempre he tingut més tirada per l’Odissea que per la Ilíada. Es veu que ja és així, que les dones ens decantem pel viatge i les aventures d’Ulisses. De fet, Horaci deia que les guerres no són bones per a les mares. De l’Odissea, gaudeixo més amb els viatges d’Ulisses pel món imaginari que no pas amb el retorn a Ítaca o amb els viatges de Telèmac. Així, em fa patir que Ulisses pugui perdre la memòria a causa dels lotòfags o de les Sirenes de veu dolça i traïdora. L’illa dels feacis m’atrau pels seus palaus i jardins meravellosos, i per la tendra princesa Nausica. Els Ciclops i els lestrígons em fan passar pena per Ulisses i els seus companys. I què he de dir de Calipso i Circe? Dones poderoses, sí, però enamorades de l’heroi, i finalment abandonades ambdues. Una després de 7 anys i l’altra després d’un any de convivència. Dones-illa, illes de dones. I un home amb un destí: el retorn al seu país. Penèlope és allà i l’espera, mentre teixeix i desteixeix la vida. Però abans l’heroi ha de baixar als Inferns. I adquirir coneixement de la mort, per poder apreciar-la, la vida.
Entrades
No és desencertat, com alguns diuen, que l'Odissea sigui com una mena d'Escriptura, ja que, llegida a nivell simbòlic, s'hi traça el camí de l'ànima fins arribar a Ítaca, imatge del seu destí final.
ResponEliminaPlató deia que Homer va ser l'educador de Grècia. De qualsevol manera que la llegim, hi aprenem. Bon cap de setmana, Teresa!
ResponEliminaJo també crec que els fantasiosos viatges d'Ulisses donen molt més que les batalles de l'”Ilíada”. De petit, em va fascinar la pel·lícula protagonitzada per en Kirk Douglas. Encara recordo el dia que vaig anar al cine de Badalona on la vaig veure!, i ja que parlo de cinemes, mira quina cosa t'explicaré: Cada vegada que sento la deliciosa música que Henry Mancini va compondre per a la pel·lícula “Hatari”, em ve al cap Llagostera, ja que va ser allà, un tarda de Festa Major i després de dinar, que vam anar amb la meva cosina al cinema a veure-la.
ResponEliminaSuposo que deu ser l'edat, però noto que cada vegada recordo més i més coses viscudes. En fi..., que avui no tinc pont perquè, amb l'edat, també em torno més “despistadament” feliç: Divendres passat em pensava que estàvem a dijous, i no vaig demanar el pont. :)
M'agrada aquesta predilecció que compartim. També recordo la pel·lícula d'en Kirk Douglas, que he vist unes quantes vegades. En canvi, no he vist mai "Troia", i ho hauria de fer, però... els gustos van per on van. Ui, quina il·lusió que em fa que relacionis "Hatari" amb Llagostera. Jo també era al cinema aquell dia, no em perdia cap sessió. I aquella música i l'elefantet se'm van fixar a la memòria. I mira que ens vam conèixer molts anys després tu i jo. Aniré a veure si la trobo al youtube. En podem fer un post i tot. Què et sembla? No has fet pont, però t'has passejat pel meu bloc, benvingut el no-pont!
ResponEliminaFa molts anys que no havia tingut relació amb els clàssics. Avui he disfrutat molt a classe amb els teus coneixement sobre ells i les seves obres. Estic molt content de poder-los recuperar i de poder-ho fer a través teu: Homer, l'Odissea, Ulisses, Circe, Penèlope... i tants altres.
ResponEliminaGràcies!
Aquest és el teu any amb els clàssics, si més no aquest octubre, Lluís! M'agrada que t'ho hagis passat bé a classe. Fins aviat!
ResponElimina