dijous, 7 d’octubre de 2010

Gaudeamus

Ja fa dies que hem començat les classes, però ahir vam inaugurar oficialment el curs a la Universitat de Girona. Les inauguracions de curs acostumen a ser actes ben organitzats, correctes, lloc de trobada. Però el moment de l’acte que més m’agrada arriba quan ens posem tots drets i, a una veu, cantem en llatí l’himne de la universitat, de la d’aquí i de Finlàndia, de Singapur, de Buenos Aires o de Taiwan. No només m’agrada perquè l’himne és un himne universal i en llatí, sinó perquè m’entusiasma cridar a cor què vols, almenys una vegada a l’any, visca l’Acadèmia, visca els professors, visca tots i cadascun dels membres de la comunitat universitària, que brillin sempre! Aquí us deixo les dues estrofes que més m’estimo del nostre himne, en llatí:
Gaudeamus igitur, 
iuvenes dum sumus. 
Post iucundam iuventutem, 
post molestam senectutem, 
nos habebit humus.
Vivat Academia, 
vivant professores. 
Vivat membrum quodlibet, 
vivant membra quaelibet, 
semper sint in flore.
A la fotografia, uns capitells del claustre de la Facultat de Lletres de la UdG, fa vuit dies.  

4 comentaris:

  1. Visca l'Acadèmia, sí, que ens permet un coneixement més ampli de la realitat, i, per tant, també de nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  2. A l'institut de Girona es cantava cada any el dia que a l'aula de ciències s'inaugurava el curs. Himne universal dels estudiants és triomfalment cantat en una antiga i preciosa opereta austríaca passada al cinema:
    El príncep estudiant.
    Quants record. Gaudeamus!

    ResponElimina
  3. De l'enyorança als records dels vostres comentaris, moltes gràcies!

    ResponElimina