Ja fa dies que hem començat les classes, però ahir vam inaugurar oficialment el curs a la Universitat de Girona. Les inauguracions de curs acostumen a ser actes ben organitzats, correctes, lloc de trobada. Però el moment de l’acte que més m’agrada arriba quan ens posem tots drets i, a una veu, cantem en llatí l’himne de la universitat, de la d’aquí i de Finlàndia, de Singapur, de Buenos Aires o de Taiwan. No només m’agrada perquè l’himne és un himne universal i en llatí, sinó perquè m’entusiasma cridar a cor què vols, almenys una vegada a l’any, visca l’Acadèmia, visca els professors, visca tots i cadascun dels membres de la comunitat universitària, que brillin sempre! Aquí us deixo les dues estrofes que més m’estimo del nostre himne, en llatí:
Gaudeamus igitur,
iuvenes dum sumus.
Post iucundam iuventutem,
post molestam senectutem,
nos habebit humus.
Vivat Academia,
vivant professores.
Vivat membrum quodlibet,
vivant membra quaelibet,
semper sint in flore.
A la fotografia, uns capitells del claustre de la Facultat de Lletres de la UdG, fa vuit dies.
Entrades
Quina enyorança!
ResponEliminaVisca l'Acadèmia, sí, que ens permet un coneixement més ampli de la realitat, i, per tant, també de nosaltres mateixos.
ResponEliminaA l'institut de Girona es cantava cada any el dia que a l'aula de ciències s'inaugurava el curs. Himne universal dels estudiants és triomfalment cantat en una antiga i preciosa opereta austríaca passada al cinema:
ResponEliminaEl príncep estudiant.
Quants record. Gaudeamus!
De l'enyorança als records dels vostres comentaris, moltes gràcies!
ResponElimina