dimecres, 20 d’octubre del 2010

Raïm i figues

Al llibre VII de l’Odissea, quan Ulisses arriba al palau del magnànim Alcínous, rei dels feacis, Homer en descriu l’hort amb aquestes paraules, que Carles Riba va traslladar a hexàmetres catalans l’any 1953:
Creixen allí, de primer, tot d’arbres alts i ufanosos,
pereres i magraners i pomeres d’uns fruits que relluen,
figueres de dolçor i oliveres plenes d’ufana.
Mai d’aquests arbres no es veu que el fruit s’afolli ni manqui,
ni d’hivern ni d’estiu, en tot l’any; ans el zèfir, que hi bufa
sempre, quan l’un apunta, en madura ja un altre, i la pera
sobre la pera envelleix, i la poma sobre la poma,
sobre el raïm el raïm i la figa sobre la figa.
Ahir vespre, per sopar, em vaig menjar les figues i el raïm, homèrics, de la fotografia, dolços com la mel de l’Hibla!

5 comentaris:

  1. Els fruits de la tardor! Posa la carn de gallina aquesta fotografia que és un veritable bodegó dels fruits que vénen de tan lluny i que la poesia recrea.

    ResponElimina
  2. Mmmm... Quina idea més bona m'acabes de donar... Una melmelada de figues amb raïm... Ha de ser boníssima!

    ResponElimina
  3. És fantàstic veure com els clàssics t'inspiren, fins i tot, els àpats.
    Bon profit!

    ResponElimina
  4. Les figues i el raïm -coll de dama i moscatell, si pot ser- són un dels tresors més grans de la Mediterrània.

    ResponElimina
  5. Sí, senyora, un bodegó tardoral i antic. Una abraçada, Teresa!

    Escolta, potser sí que seria bona aquesta barreja. Ja m'ho diràs, si t'animes a fer-la, Manel. En farem publicitat al bloc!

    Ai, Glòria, fins i tot hi dormo amb els meus clàssics!

    I les olives, l'altre tresor. Gràcies pel comentari, Ricard!

    ResponElimina