Aquest work in progress que és la vida i que és aquest bloc arriba, amb aquesta, a les 300 pàgines. Deo volente, continuaran les obres. Gràcies per girar-ne les pàgines, amics lectors.
A la fotografia, pedres, morter i algun rajol a la paret del jardí de la casa dels meus pares, a Llagostera.
Feliços posts, doncs! I feliços nosaltres d'anar-los seguint al pas de la seva mestressa...
ResponEliminaMoltes felicitats!
ResponEliminaMoltes felicitats Mariàngela, esperem que en facis 300 més!
ResponEliminaL'enhorabona, Mariàngela. Te n'auguro molts més i espero fruir-los.
ResponEliminaMoltes felicitats! Tu continua escrivint que nosaltres continuarem llegint.
ResponEliminaFeliç jo que us tinc de lectors, Teresa. Gràcies!
ResponEliminaGràcies, Manel i Rosita!
M'hi poso, Esther! Gràcies!
Espero que els teus auguris siguin bons, Glòria! Gràcies!
Continuaré perquè m'agrada que continueu, David! Gràcies!
Una abraçada a tots!
Enhorabona i que sigui per molts anys!
ResponEliminaMoltes gràcies, tinglado, i que tu els llegeixis!
ResponEliminaEls trossets de rajol és el reble. Amb un reble com aquest, la casa és sòlida.
ResponEliminaHas reblat el post, Daniel, gràcies!
ResponEliminaMoltes felicitats / per assolir la fita, /que a tots ens invita/ a tornar als clàssics nats /
ResponEliminaentre llums i conats / d'un menyspreu que irrita.
Ah, doblement gràcies, Joan, per la felicitació i pels versos!
ResponElimina