dilluns, 1 de novembre de 2010

Orfeu, pare dels cants


Al darrer llibre de les Geòrgiques, acabades l’any 29 abans de Crist, Virgili parla així de l’Orfeu que ja ha perdut Eurídice per segona vegada: “plorà i contà les seves dissorts sota les coves gelades, amansint els tigres i arrossegant amb el seu càntic els roures.”

Vint anys més tard, Horaci, a la seva Art poètica, parla d’Orfeu en aquests termes: “El sagrat Orfeu, oracle dels déus, tragué els homes de les boscúries i dels escampaments de sang i d’una vianda abominable: per això fou dit que ell amansia els tigres i els rabiosos lleons.”

I l’any 8 després de Crist, Ovidi comença el llibre onzè de les Metamorfosis, el del desenllaç de la història d’Orfeu, amb aquests mots: “Mentre amb aquest cant el poeta traci [Orfeu] arrossega en seguiment els boscos i els cors de les salvatgines i les roques, vet ací que les dones dels cícons, cobert el pit delirant de pells de feres, des del cim d’un turó veuen Orfeu que acordava els seus versos a les cordes polsades.”

Rainer Maria Rilke en el primer dels seus Sonets a Orfeu, escrits l’any 1922, diu: “Llavors s’aixecà un arbre. Veu divina / d’Orfeu! Oh cant! Pura elevació! / [...] Surten ocells i feres del silenci / del bosc alliberat; fora el catau / els esdevé de retrobar la pau.”

Les traduccions dels tres autors llatins són les de la Fundació Bernat Metge. La de Rilke és d’Alfred Badia. Els arbres a contrallum de la fotografia són del mes d’agost a Camprodon.

4 comentaris:

  1. Orfeu, que extreia cançons d'amor on hi havia mort... Orfeu, pare de poetes!

    ResponElimina
  2. Tots els textos transcrits són bellíssims. M'he hagut de recordar amb plaer de la preciosa òpera de Gluck.
    Salutacions, Mariàngela!

    ResponElimina
  3. Algun autor, que no recorde, explica que li van tallar el cap i malgrat això el cant encara eixia de la seua boca. Gràcies pel blog.

    ResponElimina
  4. En aquest post he volgut mostrar només un aspecte d'Orfeu, el primer cantor mític de l'antiguitat, a cavall de la història i la llegenda, Orfeu el civilitzador. Ah, l'òpera de Gluck! En vaig parlar a classe també, la setmana passada per il·lustrar el text de Virgili. Tots dos, Ovidi i Virgili, expliquen l'esquarterament d'Orfeu i el cap que arriba a Lesbos.
    Moltes gràcies pels vostres comentaris, Teresa, Glòria i P. Maró, benvingut siguis!

    ResponElimina