Torno a l’oda II, 10 d’Horaci, com he fet en d’altres ocasions en aquest bloc. Viuràs més rectament, li diu Horaci a l’ambiciós Licini, si no navegues sempre cap a alta mar i si, cautelós per por dels temporals, no t’acostes massa a la costa injusta. Aquell qui tria el mig daurat, protegit i segur, no haurà de viure sota un sostre enrunat ni tampoc, sòbria com serà la seva vida, no haurà de patir les enveges per un palau fastuós. El pi més alt és més batut pels vents i les torres més elevades s’enrunen amb una caiguda més feixuga i els llamps fereixen els cimals de les muntanyes. El cor ben preparat sap situar l’esperança i la por al bon moment: l’esperança en les hores difícils, el temor en les hores bones. Perquè Júpiter els porta i se’ls emporta els hiverns terribles, i la primavera torna, sempre. I no sempre dura el mal, a vegades Apol·lo fa servir la seva lira, tanmateix també tesa el seu arc. Veles al vent i el sisè sentit a la barca, que no t’enganyin els vents massa favorables, recull les veles massa inflades, però que no et paralitzi la por.
Vaig fotografiar aquest capvespre romà a finals d’octubre de 2009.
Entrades
Ah, el centre! M'agraden les coincidències, amiga. Ser al centre d'un mateix dóna la màxima perspectiva.
ResponEliminaAcabo de llegir al teu bloc la nostra sincronicitat. Una abraçada, Teresa!
ResponEliminaEl mig daurat; el número Phi, la proporció divina de la vida, de les coses i de la natura; el camí del mig confucià, taoista i buddhista... Que maques les imatges dels antics... I quina anyorança, aquells temps!
ResponEliminaLie Zi (s.IV-III a.n.e.) al llibre Yang Zhu deia: "Los hombres no consiguen vivir en paz y tranquilidad por culpa de cuatro deseos: el primero, la longevidad; el segundo, la fama; el tercero, el rango social; el cuartro, las riquezas", mentre que Zhuang Zi deia: "Quien hace el bien no debe buscar la fama, quien obra el mal no tiene por qué buscar el castigo. Si tomamos como norma invariable acomodarnos a la vacuidad [camí del mig], podremos conservar la vida, podremos guardar la integridad natural, podremos alimentar el cuerpo, podremos alcanzar la longevidad".
Una imatge preciosa Mariàngela. Tnc unes ganes de tornar a Roma... ;)
ResponEliminaO, com deia Terenci, de res, massa. Gràcies pels paral·lelismes i connexions, Manel!
ResponEliminaPoc més de tres setmanes i serem tots allà, Esther!
Sabios consejos de Horacio y el recuerdo de atardeceres romanos que viví.
ResponElimina