Quan Virgili vol parlar de les males herbes que apareixen als camps, si les terres es deixen de cultivar, utilitza un vers que repeteix a les Bucòliques i a les Geòrgiques. Així, al vers 37 de la Bucòlica cinquena podem llegir:
infelix lolium et steriles nascuntur avenae
Semblantment, només canvia el verb, el vers 154 del primer llibre de les Geòrgiques diu:
infelix lolium et steriles dominantur avenae
Miquel Dolç, el traductor de tot Virgili al català a la Fundació Bernat Metge, va traduir així el vers de les Bucòliques, l’any 1956:
“neixen el jull roí i l’estèril civada”
Quan Dolç va traduir les Geòrgiques l’any 1963, va optar per aquesta altra traducció:
“dominen el jull improductiu i la folla cugula”
L’any 1911, un joveníssim Carles Riba havia traduït el vers de les Bucòliques amb aquestes paraules:
“Naixen sovint la sissanya infeliça y l’estèril avena”
L’any 1918, Llorenç Riber havia traduït així el vers de les Geòrgiques:
“el sigunyol domina i s’hi dilata la cugula estèril”
L’any 1936, Joaquim Balcells va deixar enllestida la seva traducció de les Bucòliques, no publicada fins l’any 2009. Havia traduït així aquell vers:
“neixen el jull mesquí i la cugula estèril”
Vet aquí els maldecaps que les males herbes porten als traductors.
Vaig fer la fotografia a Camprodon, el mes d’agost passat.
És fantàstic comprovar el sentir dels traductors en les seves traduccions...
ResponEliminaI és que les paraules ens diuen!
I no sempre diuen el mateix a tothom!
ResponElimina