Era l’any 1981. Commemoràvem el bimil·lenari de la mort de Virgili amb un Simposi, el VIè, de la Secció Catalana de la Societat Espanyola d’Estudis Clàssics. Vam celebrar la cloenda a la Capella Reial de Santa Àgata de Barcelona. Com solia, Miquel Dolç ens va oferir una brillant conferència amb aquest títol, “Actualitat d’un mite virgilià”. Avui, aquest mite té més actualitat que mai. Perquè el mite que va explanar Dolç era el del Cant de la Sibil·la. I avui és notícia, perquè ha estat declarat patrimoni immaterial de la humanitat. Després de la conferència de Dolç, Maria del Mar Bonet ens va cantar el Cant de la Sibil·la. Em plau de recordar, avui, la sensibilitat virgiliana de Dolç i la peça que enfonsa les seves arrels en l’autor llatí.
Extrec aquest fragment del treball de Dolç, que es pot llegir sencer a la xarxa: “la cerimònia extralitúrgica del Cant de la Sibil·la en les seves múltiples variants de la llengua vulgar tenia lloc, la nit de Nadal, a partir almenys de la segona meitat del segle XVI a gairebé totes les catedrals catalanes: l’Alguer (1503), Tarragona (1533), València (1533), Urgell (1548), Girona (1550), Vic (1568), Barcelona (1569), Mallorca (1572). Aquest costum, el trobem també prou estès a Castella (Toledo, Lleó), a Braga, a Provença i a Itàlia.”
A la fotografia es pot veure la Sibil·la de Cumes virgiliana que Michelangelo va pintar al sostre de la Capella Sixtina, al costat dels profetes cristians.
Entrades
Quan vam visitar Nàpols, vam ser a la cova on es diu que la Sibil.la de Cumes feia els seus oracles.
ResponEliminaEl cant de la Sibil.la que ara ha estat declarat patrimoni immaterial de la Humanitat el vaig sentir en directe (en disc l'escolto moltes vegades) a Santa Maria del Mar un Nadal. Fa estremir fins al moll dels ossos.
Vaig preguntar a la Sibil.la, a Nàpols, quin futur m'esperava i em va respondre que cerqués en els replecs del pou, terra endins. Després ho vaig preguntar a la Dèlfica de la Capella Sixtina, que té una mirada incerta i expectant, i em va mostrar el camí del coneixement i la saviesa, terra enfora.
ResponEliminaMuy interesante siempre este tema de la Sibila, con su canto misterioso. Gracias también por el enlace que se puede leer en la red.
ResponEliminaEl Cant de la Sibil·la el vaig conèixer gràcies a la versió de la Maria del Mar Bonet. Després el vaig escoltar pels seus cantors originals Els Blauets de les Illes Balears. Fa temps que no l'escolto però el sento un cant apocalíptic.
ResponEliminaSalutacions, Mariàngela.
Ah, la Sibil·la que mai no s'equivoca! Terra endins o terra enfora, sempre el coneixement.
ResponEliminaUna abraçada, Teresa, Vinyet, José Julio, Glòria!