dilluns, 22 de novembre de 2010

Postes de sol

Blaise Cendrars, l’escriptor nascut a Suïssa l’any 1887 i mort a París l’any 1961, va escriure a alta mar el poema que he traduït avui. És inclòs al volum Au coeur du monde, Poésies complètes 1924-1929
Tothom parla de les postes de sol
tots els viatgers estan d’acord per parlar de les postes de sol en els paratges
hi ha un piló de llibres en els quals no es descriu res més que les postes de sol
les postes de sol dels tròpics
sí és veritat és esplèndid
però jo prefereixo de molt les sortides de sol
l’alba
no me’n perdo ni una
sempre sóc en el pont
a pèl
i estic sempre sol per admirar-les
però no les descriuré pas les albes
les conservaré per a mi sol
L’Aurora de dits rosats tenyia el cel el passat 17 de novembre, quan vaig fer la fotografia, des de terra ferma.

5 comentaris:

  1. María Zambrano, la gran filòsofa, parla de l'alba com del moment més intens del dia, el moment en què neix la llum, com el moment auroral de tota concepció, ja sigui un poema, una idea, una melodia.

    ResponElimina
  2. La intensitat del naixement, sigui quin sigui.

    ResponElimina
  3. Esplèndid! Com bé dieu, la intensitat del naixemente és especial... El poema i la foto són preciosos, pero jo sóc una d'aquestes viatgeres que prefereix les postes de sol, sóc així... les darreres que he vist, magnífiques, en el Llac Onega, en un creuer amb vaixell de Sant Petersburg a Moscou.
    Petons.
    Isabel Rojas

    ResponElimina
  4. Quin escenari meravellós que retrates, Isabel! Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Hola de nou,
    Sí, era un espectacle digne de veure, em va agradar molt.
    Un bloc molt interessant, elegant, bonic, el teu, m'hi passejaré...
    Petons,
    Isabel

    ResponElimina