dilluns, 15 de novembre del 2010

El bisbe Margarit a la Fontana d’Or

Recordem aquests dies que fa just quatre anys, el dia 10 de novembre de l’any 2006, els investigadors del grup Studia humanitatis de la Universitat de Girona inauguràvem, a la Fontana d’Or de Girona, l’exposició “El bisbe Margarit i la seva època”, en el marc del que vam anomenar “La tardor Margaritiana”, dins del projecte de recerca I+D “La dimensió europea de la literatura llatina humanística de la Corona d’Aragó”, finançat pel Ministerio de Educación y Ciencia. 
A la Sala Romànica i a les sales d’exposició del primer pis de la Fontana d’Or, vam reunir una sèrie d’obres precioses procedents de llocs diversos: el frontal d’altar en el qual es pot veure la imatge del bisbe i una escultura del sepulcre del seu oncle Bernat de Pau del Museu de la Catedral de Girona, el manuscrit cabdal de l’humanisme català de l’Arxiu Capitular de Girona, peces de la Biblioteca del Palacio Real de Madrid, l’espasa i beina de Boabdil del segle XV del Museu del Ejército de Madrid, manuscrits il·luminats de la Biblioteca del Castell de Perelada i primeres edicions de la Biblioteca del Seminari de Girona, el magnífic manuscrit de Margarit amb l’obra de Ptolemeu, cedit per la Biblioteca Universitària de Salamanca, altres llibres, documents i manuscrits de l’Arxiu Capitular de Barcelona i de l’Arxiu Municipal de Girona. Totes les obres es poden veure en el catàleg que vam editar.
La memòria és tan prima que pot esdevenir invisible, si no es cultiva.

A la fotografia, una imatge de la paret en la qual vam reproduir un quadre que representava la Biblioteca Apostolica Vaticana al segle XV.  

4 comentaris:

  1. Quatre anys ja? Sembla que va ser ahir.

    ResponElimina
  2. La memòria escrita ajuda molt a no perdre la memòria... Per això els catàlegs de les exposicions, sempre una performance, són tan importants.

    ResponElimina
  3. Com passa el temps! Va ser un congrés memorable, sí senyor! Encara quan ens retrobem surt alguna anècdota d'aquells dies margaritians.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  4. Vola el temps! I vosaltres també heu volat, Esther i David! Bons records margaritians!
    El catàleg és preciós, Teresa. Oi que sí, Esther i David?
    Abraçada!

    ResponElimina