Escriu Petrarca al seu amic Giovanni dell’Incisa, l’any 1346, en una carta que he traduït del llatí: “Em posseeix una passió insaciable, que fins avui ni he pogut, ni he volgut frenar, ben cert: em faig il·lusions que el desig de coses honestes no és deshonest. Vols saber quina mena de malaltia és? No puc saciar-me de llibres. I potser ja en tinc més dels que necessito. Però com amb les altres coses, també amb els llibres passa això: l’èxit de la cerca és un estímul de l’avarícia. És més, hi ha alguna cosa especial en els llibres: l’or, l’argent, les pedres precioses, els vestits de porpra, els palaus de marbre, els camps cultivats, els quadres, els cavalls ben guarnits i totes les altres coses d’aquest estil donen un plaer mut i superficial; els llibres plauen fins al moll de l’os, parlen, aconsellen i s’uneixen a nosaltres amb una viva i penetrant familiaritat, i no només cadascun dels llibres penetra en els seus lectors, sinó que a més els suggereix el nom d’altres i l’altre porta el desig d’un altre...”
Vaig fotografiar els noms d’autors grecs i llatins, incisos a la façana de l’edifici de la biblioteca de la Columbia University, l’any 2009.
Entrades
Síii... en parla molt, el Petrarca, de l'amor als llibres, de la companyia que li fan, del desig de conèixer a travès dels llibres!
ResponEliminaem sembla, que jo també pateixo d'aquesta malaltia.Que be que la descriu Petrarca
ResponEliminaI jo també pateixo aquesta malaltia... Cada mes em dic "ara no compro més llibres fins al mes que ve", però és totalment impossible, i més quan entres a llibreries tan guarnides com algunes de Barcelona... els llibres et permeten entrar en uns móns d'il·lusió difícilment comparables.
ResponEliminaUn text preciós i absolutament vigent. Els que gaudim de la lectura sabem que els llibres ho són quasi tot. Connectar am intel·ligències i sensibilitats que ens estimulen és luxós en el millor dels sentits.
ResponEliminaGràcies, Mariàngela!
Veig que aquest post s'ha convertit en el punt de reunió dels malalts de llibres! Bé! Ens faran fora de casa, però fan tanta companyia! Un dia d'aquests copiaré un text, preciós també, de Poggio Bracciolini. Estic contenta que us hagi agradat, estimats! Una bona abraçada.
ResponEliminaLos libros guardan dentro el oro y la plata y las piedras preciosas de la reelectura más aún que de las novedades. La "avaricia" de ampliar conocimientos solamente la proporciona el libro que muestra continuamente otro tesoro más cuando creíamos que ya habíamos llegado al fondo.
ResponEliminaSaludos.
Completamente de acuerdo, José Julio! Qué avariciosa soy con los libros amigos, vuelvo y vuelvo a ellos, constantemente.
ResponEliminaMuchas gracias!