Montserrat Vayreda

Ara fa quatre anys. Era el mes de novembre de l’any 2006 quan va morir la poeta Montserrat Vayreda. Aquest vespre la recordarem a Figueres. 

Hi ha un vers de l’Eneida de Virgili, I, 202, que em sembla que escau a Vayreda. Després d’haver patit un naufragi, Eneas diu als seus companys de fatigues: “Cobreu el vostre coratge, allunyeu la tristesa i la por.” L’esperança que traspua d’aquestes paraules és la mateixa que fa dir a Vayreda: 

Encara que estiguis trist,

no deixis la porta oberta

a les llàgrimes i el dol; 

fuig de l’ombra i la tristesa!

Aquesta és una de les característiques essencials de la poeta: l’optimisme, la vitalitat.  Trenava i rimava versos amb els colors i la música de l’Empordà. Li va agradar aquesta frase que vaig escriure: “Montserrat Vayreda és una dona i una escriptora de fermes conviccions, com un arbre ben arrelat a la terra.”

Per Sant Jordi de l’any 2005, la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona va concedir a Montserrat Vayreda la primera Distinció al Mèrit Cultural. 

Vaig fer la fotografia des de Sant Martí d’Empúries, el mes d’agost de l’any 2008 .