Dos breus i bells fragments del llibre primer de l’Eneida de Virgili.
Als versos 202-203, després d’haver patit un naufragi, Eneas diu als seus companys de fatigues: “Cobreu el vostre coratge, allunyeu la tristesa i la por. Potser un dia us agradarà de recordar fins i tot aquests destrets.”
Al vers 462, quan Eneas veu representada la guerra de Troia a les portes del temple de Juno, a Cartago, es posa a plorar i diu aquelles paraules: “Sunt lacrimae rerum et mentem mortalia tangunt” que Miquel Dolç va traduir així: “Hi ha llàgrimes per a l’infortuni, i les coses humanes toquen el cor.”
Entrades
Que bonics, els versos de l'Eneida, i que universals! És veritat, quan viatgem de debò hem d'estar preparats per a qualsevol cosa, i saber que res és per sempre, d'aquesta manera és fàcil tenir coratge i poder recordar l'infortuni d'un moment en una experiència enriquidora.
ResponEliminaLes llàgrimes per a la fortuna, també toquen el cor!
Les llàgrimes són salvífiques, fins i tot les de dolor!
ResponEliminaLes llàgrimes sorgeixen del cor tocat per la intensitat del que ens fa humans.
ResponEliminaLlàgrimes ben cantades, ben traduïdes que, tu, tan generosa, ens fa arribar per ennoblir el dia.
ResponEliminaDesde luego él nos ha hecho disfrutar muchas veces de esos recuerdos. Un abrazo, querida amiga.
ResponEliminaCom us agraeixo aquests vostres preciosos comentaris! Petons, Manel, Teresa, Vinyet, Glòria, Isabel!
ResponElimina